Traspàs del Dr. Josep Antoni Grimalt Gomila
Benvolguts companys del GEE:
Us comuniquem que el proppassat 22 d’agost va traspassar el nostre estimat company Josep A. Grimalt, a l’edat de 86 anys. Va dedicar la seva vida a l’estudi de la nostra llengua i cultura, i molt especialment a les rondalles, i a la docència a la Universitat de les Illes Balears. L’edició crítica de l’Aplec Alcover, duta a terme amb Jaume Guiscafrè, és un obra magnífica i un fita en l’estudi del folklore narratiu de les llengües romàniques.
La seva saviesa i l’erudició, puntejada d’una ironia sempre singular, i la lleialtat al nostre país i la nostra cultura són el seu llegat. Sempre el tindrem en el nostre record. El funeral serà dimarts 27 d’agost a l’església de Sant Miquel de Felanitx.
Que la terra li sigui lleu.
Grup Gestor del GEE
Josep A. Grimalt entrevistat per Joan Borja a La Veu dels Llibres https://www.laveudelsllibres.cat/entrevista/48007/conversa-amb-josep-antoni-grimalt-i-jaume-guiscafre
XIX Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (Olot, 15 i 16 de novembre): primera circular
Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 13
Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 13 (2024)
La llegenda ha estat un dels objectes d’estudi en nombrosos articles publicats en aquesta revista i així, per exemple, els números 8 (2019) i 11 (2022) van aplegar investigacions específiques sobre la llegenda i les llegendes contemporànies, respectivament. En la presentació del primer, Carme Oriol destacava la importància d’aquest gènere del folklore i les recerques internacionals que ha fomentat i també, en concret, les dutes a terme a la Universitat Rovira i Virgili i l’Arxiu de Folklore. Recerques que han continuat des d’aleshores amb l’organització de diversos projectes i iniciatives, publicacions, congressos, seminaris o jornades, i/o la participació en aquests esdeveniments, cosa que representa un interès continuat sobre l’estudi de la llegenda que ha estat paral·lel al de tenir present i aplicar la perspectiva de gènere en les investigacions científiques sobre el folklore i la literatura oral popular, també amb diversos textos publicats en aquesta revista i un monogràfic concret, el 6 (2017), dedicat a les dones i el folklore. Les dues línies, doncs, llegenda i estudis de dones, gènere i feminismes, convergeixen ara en aquest dossier específic. I paga la pena recordar que els estudis de gènere són força recents, ja que es van iniciar a la segona meitat del segle XX i abasten diversos camps d’anàlisi, tant de les dones com a «autores» —recol·lectores, narradores o escriptores— de llegendes, com de les dones que hi apareixen i, per tant, la manera com hi apareixen —protagonisme, rols, caracterització, imatges, representacions— i el «discurs», que tenen, ja que les llegendes, no ho hem d’oblidar, transmeten —i perpetuen— valors i models socials i culturals, també sobre les identitats, rols i relacions de gènere. I, encara, hi hauríem d’afegir l’accepció de dones llegendàries, en el sentit de dones que, per la seva trajectòria, han esdevingut motiu de llegendes i que, en general, també han estat invisibilitzades.
Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index
Enllaç al número 13: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/236