Caterina Valriu. Les llegendes de l’arxiduc. Illa Edicions, Col·lecció Mar de fons, novembre de 2024, 242 pàgines, ISBN: 978-84-126428-6-5

Obra guanyadora del Premi Ciutat de Manacor 2024.

El 1894, l’arxiduc Lluís Salvador va encarregar al professor Antoni M. Penya la recollida de rondalles pels pobles de Mallorca, amb l’objectiu de publicar-ne una selecció. Li va recomanar que donés preferència a les narracions que fossin mallorquines. Això va provocar molts de dubtes al recopilador, perquè dubtava si els relats que li contava la gent eren originaris de Mallorca o eren importats. El fet és que va recollir 169 narracions, setanta-cinc de les quals eren llegendes, succeïts o tradicions explicatives. Les llegendes, i evidentment els succeïts, solen ser més versemblants que les rondalles. Presenten indicis de veracitat, perquè sovint les protagonitzen personatges coneguts –el rei en Jaume, el bandoler Rotget, el comte Mal, els pirates barbarescs…- i se situen en indrets concrets –el castell de Santueri, la torre de Son Armadams, el puig de Randa, etc.-, és per això que l’arxiduc va donar preferència a aquestes històries que li semblaven pròpies de Mallorca i ben arrelades al nostre territori. Una trentena les va publicar el 1895 en el volum Rondayes de Mallorca, la resta quedaren inèdites.

El llibre Les llegendes de l’Arxiduc, de la professora de la Universitat de les Illes Balears Caterina Valriu, consta de dues parts. A la primera es fa una anàlisi global del conjunt de narracions, amb especial atenció als personatges –reals i imaginaris- que hi apareixen, els espais on transcorren les històries i també l’estil literari amb que foren redactades. La segona part, més extensa, reprodueix cada una de les llegendes i les acompanya d’un comentari explicatiu individual que ens permet entendre millor cada relat en el seu context i relacionar-lo amb altres de semblants també recollits a les Balears. Amb un llenguatge entenedor i una exposició clara, l’autora ens endinsa en el món fascinant i sorprenent del nostre llegendari, ens permet retrobar moltes històries avui pràcticament oblidades que formaven part de l’antic imaginari mediterrani. L’obra va merèixer el premi Mossèn Alcover d’Assaig 2024, atorgat per l’Ajuntament de Manacor, i ha estat editat per Illa Edicions, il·lustrat amb nombroses fotografies i gravats que complementen els textos i ens fan reflexionar sobre allò que ha canviat i allò que ha perviscut del nostre entorn natural i cultural.

El feix de velles contalles que el jove Antoni M. Penya recollí un estiu de finals del s. xix a instàncies d’un arxiduc austrohongarès culte i excèntric conformen tota una galeria de fets i personatges construïts just amb les paraules, de prodigis i meravelles que formen la trama virolada de l’imaginari compartit sobre un canemàs universal de fantasia.

Endinsar-se en la lectura d’aquestes antigues narracions és obrir la porta a un món de fantasia i meravella, on tot és possible i la realitat va de bracet amb la ficció. Amb les llegendes i dels succeïts albirareu l’ampla mar que envolta l’illa i allargareu la vista a la recerca de naus sarraïnes amb el velam estès, plenes a vessar de pirates disposats a fer una ràtzia. Escoltareu el bram del corn que avisa del perill a pagesos i pastors. Coneixereu les tristes peripècies de l’esclavatge, sigui a Mallorca sigui a Alger, amb amos generosos o perversos i esclaus que no perden l’esperança d’assolir la llibertat. Hi trobareu homes enigmàtics vinguts de terres desèrtiques que poden fer sorgir aigua de les pedres a les velles possessions de Xorrigo i Son Fe i d’altres capaços de trobar les herbes de virtut que creixen humils en un puig coronat de verdor al mig del pla de l’illa. També coneixereu lladres ardits com en «Pitxerel·lo», «Martet» o es «soldat fuit» i personatges malèfics com el comte «Mal», alter ego mallorquí del comte Arnau català. També hi ha gegants bonhomiosos, cuques ferestes, bubotes que fumen en pipa i bruixes que s’apareixen en forma de gat i fan perdre el cap als seus festejadors amb mil i un embulls.

Illa Edicions