Caterina Valriu guardonada amb el Premi Bartomeu Oliver als Premis 31 de Desembre

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha atorgat el Premi Bartomeu Oliver a la filòloga, antropòloga i catedràtica de la Universitat de les Illes Balears, Caterina Valriu, en el marc de la 40a edició dels Premis 31 de Desembre. Aquest guardó és un reconeixement directe a la seva extensa i destacada trajectòria en la recerca, divulgació i recuperació de la tradició oral i la literatura popular, àrees d’estudi centrals de la seva tasca com a membre del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE).

El jurat de l’OCB ha volgut posar en valor la contribució fonamental de Valriu a l’hora de documentar i interpretar rondalles, llegendes, costums i múltiples manifestacions del patrimoni immaterial, tant a les Illes Balears com al conjunt de l’àmbit lingüístic català. Així mateix, el veredicte ha subratllat la seva capacitat per combinar el rigor de la investigació acadèmica amb la voluntat d’apropar la cultura popular a nous públics, incloent-hi la seva dedicació a la narració oral i l’estudi de la literatura infantil i juvenil.

Segons destaca l’entitat organitzadora, el treball de Caterina Valriu demostra que la cultura popular no és només un llegat del passat, sinó una «font viva de coneixement, creativitat i cohesió social», jugant un paper essencial en la preservació de la memòria col·lectiva i la identitat compartida. El lliurament dels guardons tindrà lloc el pròxim dissabte 12 de desembre al Teatre Principal de Palma, en el decurs de la tradicional gala de la Nit de la Cultura.

Font: Obra Cultural Balear

Terra i Sal publica el seu segon treball discogràfic Folk Discòrdia o l’Art del Fracàs

Terra i Sal, grup balear nascut el 2020 a les illes Balears i les Pitiüses, ha publicat el seu segon disc, Folk Discòrdia o l’Art del Fracàs. L’obra, editada per Illa Delirics i produïda per Roger Pistola, està format per deu temes i compta amb la col·laboració de la menorquina d’Annabel Vilallonga i dels eivissencs Golden Grey. Amb aquest treball el grup accentua el vessant folk-discòrdia, sense renunciar a unes pinzellades de música popular, i reflexiona sobre el territori, la memòria i un present sovint incòmode. Precisament aquesta incomoditat, que la premsa ha subratllat, és el que fa del disc un objecte d’interès per a l’etnopoètica, a banda de les dues cançons que beuen directament del folklore, Calèndula i Madones.

La proposta parteix d’una mirada diferent sobre la cultura popular de l’arxipèlag. Terra i Sal s’acosta a les veus que queden al marge del discurs hegemònic sobre «lo tradicional i popular»: les madones, els sabers populars, les persones LGTBI+ i dissidents, les lluites socials articulades a través dels moviments feministes i de classe. És un disc que dona la paraula a les madones i als sabers que la narració tradicional des d’una mirada crítica, pel que fa a Calèndula parteix de les llegendes sobre bruixes i es fa servir el concepte des d’una mirada de perspectiva de gènere; i quant a Madones, per homenatjar aquesta figura tan important dins la nostra cultura i tradició populars.

Aquesta inquietud es fonamenta en una idea que el disc defensa de manera explícita: que el folklore, la tradició i lo popular no romanen estàtics sota una mirada nostàlgica, sinó que viuen i es transformen amb el pas del temps i de les generacions. Per a qui treballa amb la cultura oral i popular, la tesi és coneguda, però sovint es desatén quan es parla de «recuperar» el patrimoni com si fos una peça de museu. Terra i Sal, en canvi, fa música que parla d’arrels i de pertinença sense deixar de ser crítica amb aquestes, i ho fa des de la dissidència. Els mitjans que se n’han fet ressò resumeixen aquesta actitud dient que el grup treballa «des de la diferència, la fricció i la contradicció», una manera honesta d’entendre l’herència: ni s’accepta sense preguntes ni es rebutja sense més.

Des d’una òptica filològica, diversos elements mereixen ser comentats. El títol juga amb «discòrdia», antònim de concòrdia, aplicat a un gènere, el folk, que sovint s’associa a la comunió i al consens. És una lectura possible, i els autors en poden fer una altra. També el nom del grup té un sentit declarat: «Terra» remet al vincle amb la natura i amb els sabers arrelats al territori, i «Sal» evoca l’element essencial d’unes illes envoltades de mar i travessades per influències externes. Convé, finalment, destacar l’autoria. Lidia Pérez i Paula Gorrias, integrants del Grup d’Estudis Etnopoètics, han participat activament en la composició musical i poètica del disc. La menció a la dimensió poètica no és menor: indica que el text és una part treballada i meditada de l’obra, i no un complement de la música.