Terra i Sal, grup balear nascut el 2020 a les illes Balears i les Pitiüses, ha publicat el seu segon disc, Folk Discòrdia o l’Art del Fracàs. L’obra, editada per Illa Delirics i produïda per Roger Pistola, està format per deu temes i compta amb la col·laboració de la menorquina d’Annabel Vilallonga i dels eivissencs Golden Grey. Amb aquest treball el grup accentua el vessant folk-discòrdia, sense renunciar a unes pinzellades de música popular, i reflexiona sobre el territori, la memòria i un present sovint incòmode. Precisament aquesta incomoditat, que la premsa ha subratllat, és el que fa del disc un objecte d’interès per a l’etnopoètica, a banda de les dues cançons que beuen directament del folklore, Calèndula i Madones.

La proposta parteix d’una mirada diferent sobre la cultura popular de l’arxipèlag. Terra i Sal s’acosta a les veus que queden al marge del discurs hegemònic sobre «lo tradicional i popular»: les madones, els sabers populars, les persones LGTBI+ i dissidents, les lluites socials articulades a través dels moviments feministes i de classe. És un disc que dona la paraula a les madones i als sabers que la narració tradicional des d’una mirada crítica, pel que fa a Calèndula parteix de les llegendes sobre bruixes i es fa servir el concepte des d’una mirada de perspectiva de gènere; i quant a Madones, per homenatjar aquesta figura tan important dins la nostra cultura i tradició populars.

Aquesta inquietud es fonamenta en una idea que el disc defensa de manera explícita: que el folklore, la tradició i lo popular no romanen estàtics sota una mirada nostàlgica, sinó que viuen i es transformen amb el pas del temps i de les generacions. Per a qui treballa amb la cultura oral i popular, la tesi és coneguda, però sovint es desatén quan es parla de «recuperar» el patrimoni com si fos una peça de museu. Terra i Sal, en canvi, fa música que parla d’arrels i de pertinença sense deixar de ser crítica amb aquestes, i ho fa des de la dissidència. Els mitjans que se n’han fet ressò resumeixen aquesta actitud dient que el grup treballa «des de la diferència, la fricció i la contradicció», una manera honesta d’entendre l’herència: ni s’accepta sense preguntes ni es rebutja sense més.

Des d’una òptica filològica, diversos elements mereixen ser comentats. El títol juga amb «discòrdia», antònim de concòrdia, aplicat a un gènere, el folk, que sovint s’associa a la comunió i al consens. És una lectura possible, i els autors en poden fer una altra. També el nom del grup té un sentit declarat: «Terra» remet al vincle amb la natura i amb els sabers arrelats al territori, i «Sal» evoca l’element essencial d’unes illes envoltades de mar i travessades per influències externes. Convé, finalment, destacar l’autoria. Lidia Pérez i Paula Gorrias, integrants del Grup d’Estudis Etnopoètics, han participat activament en la composició musical i poètica del disc. La menció a la dimensió poètica no és menor: indica que el text és una part treballada i meditada de l’obra, i no un complement de la música.