Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany. Edició facsímil d’Editorial Base, 2011.
Característiques de l’edició:
Títol: Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany.
Any de la primera publicació: Els fulls solts del Cançoner Popular es van publicar a Barcelona entre el febrer de l’any 1901 i el desembre de l’any 1913.
Format: 24 x 17 cm.
Nombre de pàgines: 504.
Il·lustració: Més de cent gravats.
Paper: Verjurat de 100 grams de color marfil, cosit amb fil vermell.
Enquadernació: Tapa dura, folrada amb pell, llom rodó amb nervis i cobertes estampades en or. Guardes tintades. Talls tintats de vermell.
Presentació: Llibre encaixat en un estoig vermell folrat amb tela a l’interior.
Tiratge: 989 exemplars numerats de l’1 al 989 i 489 exemplars numerats de l’I al CDLXXXIX.
ISBN: 978-84-15267-03-4
Dipòsit legal: B-05.649-2011
L’any 1901, Aureli Capmany va començar a publicar les cançons que integren el seu Cançoner Popular, i el va tancar, amb la cançó número 100, el 1913. El volum recull les cent cançons catalanes més populars i simbòliques de tots els temps, «Els Segadors», «La Cançó del Rossinyol», «El Cant dels Ocells», «El Desembre Congelat», «La Filadora», «Muntanyes del Canigó», etc. Cada capítol inclou la lletra i la partitura de cadascuna. Cada cançó està acompanyada d’un gravat inèdit fet expressament per a l’edició original pels artistes més importants de l’època: Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa, Anton Utrillo, entre d’altres. L’obra consta dels següents índexs: alfabètic, temàtic, de noms propis, toponímic i bibliogràfic. L’obra inclou una presentació de M. Aurèlia Capmany i dos estudis, un de Jaume Vidal Alcover i l’altre a càrrec de Jaume Ayats, específic per aquesta edició. La present edició d’Editorial Base té una finalitat: contribuir a difondre i mantenir viu un llegat cultural català que no pas sempre és objecte de l’atenció del qual és mereixedor i que el pas del temps i les formes de vida actuals podrien anar esborrant de l’imaginari col·lectiu per sempre més. En aquest sentit, la present edició no és només un homenatge al passat sinó també un instrument cultural de futur.
Més informació: Fitxa tècnica de l’obra [pdf]