Caterina Valriu ha guanyat el X Premi Aurora Díaz-Plaja amb l’article: «En Massagran, 100 anys després», publicat a la revista Faristol (núm. 66) i que es pot llegir aquí [pdf]. Aquest guardó, convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, premia el millor article d’anàlisi, estudi o investigació publicat en qualsevol llengua en un mitjà de difusió general o especialitzat d’arreu del món, tant en suport paper com digital, que tracti sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil catalanes, com estudis sobre autors, obres, moviments o èpoques, entre altres.
En l’article premiat, l’autora es pregunta, abans que res, per què en Massagran (Folch i Torres 1910) no ha passat a ser un personatge de referència per a la cultura del nostre país, quan té totes les característiques per ser-ho (com Pinocchio pels italians o Tintín pels belgues). Publicat en forma de fulletó setmanal a la «Biblioteca Patufet», edició de Bagunyà, Folch i Torres arribà a completar unes setanta aventures del nostre heroi de qui enguany commemorem el centenari. Accions trepidants, diàlegs delirants, personatges inoblidables i un esquema narratiu eficient i eficaç, van aconseguir que en Massagran, humil i valent alhora, es convertís en l’ídol de generacions de lectors catalans, que minvaren a la postguerra, i que revifaren als anys 80 amb la revisió del personatge feta, en format còmic, pel fill d’en Folch i Torres, en Ramon Folch i Camarassa, i dibuixos de Madorell. A la primera dècada del segle XXI l’obra ha tingut una reedició revisada (Casals), una sèrie de televisió de 14 capítols i una posada en escena al TNC. Valriu insisteix que no n’hi ha prou. Que cal insistir en convertir-lo en una referència viva i un personatge del nostre imaginari nacional.