Laura Villalba Arasa, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 33è Premi Nacional Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb l’obra “Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles”. La guanyadora va recollir el guardó de mans de la Sra. Maria Àngels Blasco, Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, de la Sra. Rosa M. Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida i de l’alcalde de Bellpuig, Sr. Salvador Bonjoch.
El lliurament de premis de la 33a convocatòria dels Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular va tenir lloc al Teatre Armengol de Bellpuig el 24 de març, en el marc d’una vetllada literària durant la qual es va presentar el llibre de l’obra guanyadora de l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, a càrrec del Sr. Ramon Miró i també es va presentar el llibre Recull de Cultura Popular núm. 9 amb els treballs premiats de les categories infantil i juvenil del premi dels anys 2015, 2016 i 2017.
Ajuntament de Bellpuig
Laura Villalba Arasa, de 33 anys i de Roquetes (Tarragona), és Doctora en Filologia Catalana (amb menció europea 2014) per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment exerceix de professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i combina la docència que hi fa amb la recerca, i amb la tasca a secundaria com a interina del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles.
A Catalunya és en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a casa nostra el context històric duna època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris -i la premsa, com a espill de la societat, així ho mostra en aquell moment- i la tasca duta a terme pel folklorista Rossend Serra i Pagès (Barcelona 1863 Barcelona 1929) fan que les dones accedisquen al folklore al mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural.
La faena de les folkloristes catalanes, doncs, va desenvolupar-se amb l’arribada dels primers anys del segle XX i amb el canvi d’orientació del folklore cap a una perspectiva més pedagògica i, per tant, més institucionalitzada.
Hereva d’aquesta nova orientació folklòrica, deixebla de Serra i Pagès i filla de la burgesia intel·lectual i catalanista dels darrers anys del segle XIX i els primers del XX trobem el nom d’Adelaida Ferré i Gomis. I al costat del seu nom, una producció folklòrica potent i gairebé desconeguda.
Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles integra la biografia de la folklorista -si no desconeguda, negligida a pesar dels seus mèrits en diversos àmbits- i la descripció de l’obra folklòrica, i n’edita, cataloga i estudia una part.
L’obra, de caràcter tant divulgatiu com erudit, dona a conèixer per primera vegada junta una part de la rondallística de Ferré: vint-i-una rondalles publicades a la premsa catalana de principis del segles XX.
Font: Ajuntament de Bellpuig; Tàrrega TV