El Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover 2024 ha premiat l’original Les llegendes de l’Arxiduc, de Caterina Valriu Llinàs.
Els motius pels quals el jurat, format per Bàrbara Sagrera Antich, Lourdes Melis Gomila i Sebastià Sansó Vanrell, ha decidit seleccionar aquesta obra són: és una obra que combina el caire divulgatiu amb el rigor acadèmic i aporta un estudi inèdit sobre una part dels corpus de rondalles de l’Arxiduc Lluís Salvador.
Sinopsi de Les llegendes de l’Arxiduc, de Caterina Valriu Llinàs:
El treball és un estudi sobre les llegendes, els succeïts i les tradicions explicatives que apareixen en el Corpus de narrativa oral «Antoni M. Penya-Arxiduc Lluís Salvador», recopilat a Mallorca el 1894 per Antoni M. Penya a instàncies de l’Arxiduc Lluís Salvador, que actuà com a mecenes, revisor i editor. Només una tercera part d’aquesta col·lecció va ser publicada 1895, en dos llibres, un en mallorquí i l’altre en alemany. L’esmentat corpus conté 75 narracions molt diverses: 32 llegendes (sacres, demòniques i màgiques), 34 succeïts (sobre fets bèl·lics, ràtzies de pirates, peripècies de l’esclavatge, bandejats, etc.) i 7 tradicions explicatives de caràcter toponímic.
L’estudi guardonat amb el premi Mossèn Alcover 2024 consta d’un capítol introductori, seguit d’un segon capítol que analitza la tipologia dels personatges que apareixen en aquests relats (esclaus, amos, pirates, pagesos, bandolers, etc.), els espais de l’illa on se situen les històries (platges, muntanyes, coves, torrents, etc.) i l’estil literari usat en les narracions. El tercer capítol, el més extens, presenta les 75 narracions acompanyades d’un comentari detallat de cada una. En aquests comentaris –que són el nucli del treball- s’aporta una extensa informació analítica tant del text en si com dels aspectes contextuals (històrics, socials, geogràfics, folklòrics, etc.) en els quals s’insereix cada llegenda. Finalment, el treball es tanca amb unes conclusions.
Aquest llibre pot ser interessant i útil a les persones interessades en la nostra literatura oral però també pot tenir un ús didàctic, pedagògic i divulgatiu, perquè a partir del llegendari es poden donar a conèixer i estudiar molt d’aspectes literaris, geogràfics, patrimonials i històrics de Mallorca, tant a les aules com en itineraris de descoberta del paisatge i el territori.
Caterina Valriu (Inca 1960). Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021. Catedràtica de Filologia Catalana de la UIB i, des del 2024, membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans. Treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l’equip internacional LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostel·la i en el projecte d’innovació docent «Geografies Literàries» de la Universitat de València. És membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC), des de la qual treballa intensament amb el Grup d’Estudis Etnopoètics, també és la professora responsable del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB-UIB). Forma part del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura i del comitè científic de Caplletra. També de les juntes rectores de la Fundació Mallorca Literària, de la Institució Alcover i de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Les seves línies de recerca són la literatura oral, especialment el llegendari i el rondallari, i els llibres per a infants i joves.
Font: Ajuntament de Manacor