El treball guanyador “El Curs de Folklore de l’Associació per la Cultura de Mallorca: cinc conferències de literatura oral impartides per Andreu Ferrer Ginard l’any 1932” recupera setanta pàgines manuscrites d’un curs organitzat per aquesta associació i impartit pel folklorista conegut com a Mestre sacristà.
Josep Nicolau Perelló (Palma, 2000) és investigador predoctoral FPI-CAIB a la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Estudis Etnopoètics. L’any 2022 es va graduar en Llengua i Literatura Catalanes a la UIB, on també cursà el Màster en Competència Lingüística i Literària: Investigació i Ensenyament (2023), del qual va rebre la menció de premi extraordinari. Actualment, treballa sobre l’Arxiu de Folklore de les Illes Balears d’Andreu Ferrer Ginard i realitza l’estudi i l’edició de les cançons llargues. En l’àmbit de la recerca s’ha centrat sobretot en la literatura oral i en la figura d’Antoni M. Penya. Recentment, ha publicat el volum Cançons populars mallorquines (1896), d’Antoni M. Penya (El Gall Editor, 2024) i diversos articles científics. Per altra banda, el 2022 va obtenir una beca de Recerca de la Fundació Mallorca Literària i el 2025 ha estat becari de l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili. A més, també ha treballat com a col·laborador al Corpus Oral de la Llengua Catalana i en l’Observatori de Qualitat Lingüística, projectes de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per posar en context l’obra guanyadora cal destacar que l’any 1923 va néixer l’Associació per la Cultura de Mallorca, una institució centrada en la defensa i la difusió cultural de l’illa. Amb un rerefons nacionalista-regionalista, l’Associació deixà de banda les diferències ideològiques, ja que hi militaven tant membres progressistes com conservadors, per a treballar conjuntament en actuacions pel benefici de Mallorca. Dins d’aquest context, l’any 1931 l’ACM va posar en marxa les Càtedres d’Estudis Baleàrics, un seguit de cursos gratuïts de caràcter divulgatiu sobre diversos aspectes culturals. El president de l’Associació, el senyor Emili Darder i Cànaves (1895-1937), futur batle republicà de Palma afusellat pels franquistes, va dirigir una instància a la Diputació Provincial on demanà el suport i l’aprovació per a dur a terme un total de set cursos. Entre aquests, feren constar un curs de folklore, el qual fou impartit pel mestre i folklorista Andreu Ferrer Ginard (Artà, 1887 – Palma, 1975), conegut també com el «mestre sacristà».
L’estudiós feia pocs anys que era soci i membre habitual de les trobades capvesprals de l’ACM, i alhora tenia una trajectòria investigadora ferma i consolidada en relació amb l’estudi de la literatura oral. Tots aquests mèrits, conjuntament amb el seu plantejament metodològic del folklore, el dugueren a esser definit per Caterina Valriu (2017: 276) com «el primer autor de les Balears que adopta una mirada científica vers la cultura popular tradicional». El curs de folklore s’inicià dia 28 d'abril de 1932 i constava de deu sessions: definició del folklore, història del folklore, mètodes de classificació, folklore infantil, cançonística… En el present treball, es recuperen setanta pàgines manuscrites, que es corresponen amb el guió que Andreu Ferrer Ginard preparà per a les cinc primeres sessions, les úniques que sembla que finalment es dugueren a terme. A les conferències parla de la visió que tenia l’autor del «folklore» o aporta apreciacions entorn d’altres folkloristes catalans com Valeri Serra i Boldú o Rossend Serra i Pagès amb una mirada crítica i acadèmica. A més, el folklorista feu alguns casos pràctics que s’han intentat reconstruir a l’estudi introductori. Sembla que per algun motiu, per ara desconegut, el curs no s’arribà a concloure i, segons el testimoni del folklorista, es tingué la voluntat l’any 1936 de tornar-lo a posar en marxa, però no fou així per l’esclat de la guerra civil.
Durant l’acte de lliurament del premi també s’ha presentat el llibre del treball guanyador de l’any passat Rondalles i succeïts rescatats de l’oblit de Jordi Raül Verdú i l’Opuscle Gent de Casa dedicat aquest any al mateix Valeri Serra i Boldú en motiu de la cloenda de les celebracions del 150è aniversari del seu naixement. Precisament, tenint en compte l’impuls que la regidoria de Cultura ha donat recentment al Seguici Popular i aquesta efemèride, avui s’ha presentat durant l’acte un Capgròs del propi Valeri Serra i Boldú, un personatge nou encarregat de fer visible a les festes la importància del folklore i de la seva recuperació popular. Acompanyant l’acte de lliurament de premis ha actuat el conegut grup de música d’arrel Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. L’acte, ha comptat amb l’assistència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Carol Duran.
Font: Ajuntament de Bellpuig