Novetat editorial: Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol
Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol. Edició a cura de Carme Oriol i Emili Samper. Tarragona: Publicacions URV, desembre 2013.
412 pp. 24 euros. ISBN: 978-84-84242-57-4.
L’estudi del folklore català ha conegut en els darrers anys un important impuls a casa nostra, i això ha estat degut sobretot al mestratge exercit per Josep M. Pujol tant a través de la seva docència universitària a Tarragona com mitjançant les moltes conferències impartides i els estudis que va publicar. Des d’un coneixement profund de les teories i els mètodes que el folklore ha anat forjant al llarg del temps, va saber explicar quin és el sentit que ha tingut i que té el folklore en la vida de les persones, quin ha estat el llegat dels nostres folkloristes i quines són les possibilitats d’estudi que s’obren de cara al futur.
Els assajos aplegats en aquest llibre comprenen el conjunt de treballs (articles, capítols de llibre, intervencions en seminaris i introduccions) que l’autor va publicar entre 1985 i 2012 i que, pel fet d’haver aparegut en llocs de característiques molt diverses, avui dia poden resultar difícils de localitzar i de consultar.
En aquest llibre el lector hi trobarà uns assajos clarividents i suggeridors, plens de contingut i d’erudició, però, a més, escrits en un llenguatge precís i elegant que, de ben segur, serà la garantia d’una plaent lectura.
Més informació:
Publicacions URV
Arola Editors
Presentació del llibre Antropologia de la festa de Sant Antoni
Novetat editorial: Contes que em van curar
Nadia Ghulam; Joan Soler i Amigó. Contes que em van curar. Barcelona: Columna, febrer 2014.
272 pp. 17,50 euros. ISBN: 978-84-664-1829-4
«Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes, però encara existeixen en la meva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feia catorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscos he vist al meu entorn. Tot és terra cremada. Però els contes de la mare potser eren la seva manera d’explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació… De fer-me aprendre sense llibres la història del meu poble, trepitjada i perduda. Perquè jo, aquells contes, els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara, que sóc lluny del meu país. Gràcies als contes, quan em sento perduda, veig allà al lluny la llumeta de la cabana del bosc. Són la dimensió emotiva de la meva identitat».
BUT NA BUT… això era i no era una noia amb el cos ferit per la guerra però amb l’energia d’un cor enorme alimentat per les històries de la seva mare. Per primera vegada són traslladats al paper els contes orals d’un país que, com la Nadia, ha canviat d’identitat però no ha perdut l’essència. Un regal per als lectors catalans, que han acollit aquesta dona forta i valenta a la seva terra.
Més informació: Grup 62