Destriar clarament els elements de naturalesa real i històrica, d’altres de més llegendaris i simbòlics, que plegats amb el temps s’han solidificat construint una de les figures més definitòries de l’imaginari popular mallorquí. Aquesta és la principal missió que compleix El Comte Mal: entre la història i la llegenda, una exhaustiva obra escrita a quatre mans pels escriptors Caterina Valriu i Tomàs Vibot.

La inquietant i enigmàtica figura que segons la tradició cavalcava pels entorns del puig del Galatzó, condemnat eternament pels seus crims, té una part verídica i contrastable, personificada en el segon comte de Formiguera, Ramon Burgues-Safortesa, que va viure devers el segle XVII a Mallorca.

També déu molt el personatge mallorquí a un altre personatge llegendari més antic, que sorgí al Principat i que guarda sorprenents coincidències amb el nostre Comte Mal: el Comte Arnau. Fins al punt que podríem dir que el Mal comte és en part una ‘modalitat insular’ de la història sorgida als voltants del Ripollès. Un cas curiós en el qual ambdós textos comparteixen ‘leit motiv’ i es retroalimenten malgrat no ser coetanis. Tant és així que a vegades se solapen, com demostra el cas real que els jornalers que fins fa algunes desenes d’anys treballaven les terres ‘maleïdes’ cantaven una tonada de feina on substituïen el nom del noble local pel d’Arnau.

Itineraris
Un dels grans interessos que ofereix l’obra és la possibilitat de resseguir les passes històriques sobre el terreny del conegut com a Comte Mal. No debades, a Palma encara hi ha dempeus el palau de Can Formiguera, al costat de la Seu, i alguns altres racons com el convent de Santa Clara condensen l’aspecte més romàntic de la icona mallorquina, que generà una certa literatura romàntica, conreada per autors com l’Arxíduc Lluís Salvador.

L’altre gran punt on la llegenda es revesteix de magnetisme és al voltant del Galatzó, ja sigui a les cases o a fora, a les profundes valls on se suposa que la llegenda demoníaca i fantasmal prenia forma. Així mateix, resulta important l’orografia muntanyosa de l’indret, on els penyals roquers recorden sorprenentment l’entorn del monestir català de Sant Joan de les Abadesses, un dels llocs que serviren d’escenaris per bastir originàriament el relat d’Arnau.

El tercer redol d’importància és a mig camí entre Santa Margalida i Maria de la Salut, indrets allunyats de la muntanya, però que eren de domini útil dels comtes de Formiguera, la qual cosa implicava un dret senyorial dels nobles sobre bona part dels esmentats municipis. Aquí és on provablement el comte real féu més mèrits per guanyar-se la mala fama que l’ha acompanyat fins avui, i el cert és que molts margalidans no ho han oblidat. Tot i això, Vibot considera que malgrat no ser cap sant, el Comte Mal era un home que defensava els seus interessos amb els mitjans que tenien a l’abast en aquella època, encara que fossin fer vessar la sang de qui els contravenia.

Manuscrit inèdit
Un altre atractiu de l’assaig és un important annex documental i històric que compta amb testimonis d’escrits originals i que inclou el testament del comte, textos literaris antics, abundat bibliografia històrica i literària, a més d’un material molt interessant i inèdit, tal com confessa Valriu: una novel·la manuscrita d’un hereu del comte del segle XIX, centrada en diverses intrigues, i que inclou la valuosa descripció d’una celebració de la Festa de l’Estendard de Palma a l’època.

Un estudi així de complet no ha d’espantar els lectors de tota mena, segons els autors, ja que cada un s’hi podrà endinsar en la mesura que marqui la seva inquietud per una figura amb tantes reminiscències com el Comte Mal.

Editat pel Gall Edicions, l’obra ja és al mercat amb un format acurat, tot i les dificultats de no haver comptat amb cap patrocini ni impuls públic o privat. D’alguna manera contribueix a tancar el cercle perfecte obert per Valriu i Vibot en publicar anteriorment dos llibres sobre figures mítiques per l’ànima mallorquina, cada un amb ingredients històrics i també fantàstics, com són el Rei en Jaume i Sant Vicenç Ferrer.