Novetat editorial: De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915)
214 pp. 18 euros. ISBN: 978-84-8424-244-4.
La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De l’anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.
Novetat editorial: Kesse 47. Santa Tecla i Tarragona. Vida i llegenda.
Kesse núm. 47 (setembre, 2013): Santa Tecla i Tarragona. Vida i llegenda.
El gruix d’aquest número de la revista està format per cinc articles dedicats a la figura de santa Tecla i a la seva relació amb Tarragona. Amb òptiques diferents, però no pas allunyades del tot, trobareu, a més, dues col·laboracions sobre les festes tarragonines dedicades a la santa. Completa el número l’article de Judith Urbano que ens reporta el context del projecte de restauració de la catedral de Tarragona encarregat als arquitectes August Font i Elies Rogent a finals del segle XIX.
Sumari:
- “Tecla i Tarragona”. Meritxell Pérez Martínez, p. 2-5.
- “Tecla d’Iconi versus santa Tecla”. Anna Rosa Piña Solé, p. 6-11.
- “Santa Tecla, patrona de Tarragona: vida i llegenda”. Brigid Amorós Òdena, p. 12-17.
- “Santa Tecla i el rei Pere el Cerimoniós”. Eduard Juncosa Bonet, p. 18-21.
- “El culte a santa Tecla a la Tarragona del segle XIII: Aspàrrech de la Barca i el frontal de marbre”. Maria Antònia Alsina Alsina, p. 22-27.
- “Les festes de santa Tecla de 1985 i 1986: la televisió municipal de Tarragona”. Blanca Gas Sancho, p. 28-31.
- “Les festes de santa Tecla de l’any 1963. Ara fa cinquanta anys”. Jordi Piqué Padró, p. 32-37.
- “El seminari pontifici i el projecte de restauració no executat de la catedral de Tarragona”. Judith Urbano, p. 38-44.
Disponible en línia a: http://www.revistakesse.com
VIII Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs: la religió als Pirineus
Del 27 al 29 de setembre de 2013 se celebra a Núria (El Ripollès) el VIII Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs: la religió als Pirineus.
PROGRAMA
Divendres 27 de setembre
17.00 h – Acreditació i recollida de la documentació a l’Estació de Queralbs del Cremallera de Núria.
19.00 h – Inauguració
19.15 h – Conferència inaugural: “El santuari de Núria: de les percepcions paisatgístiques barroques i romàntiques a la modernització arquitectònica noucentista”, a càrrec de Joaquim M. Puigvert (UdG)
20.15 h – Presentació de la publicació “Devocions pintades: Retaules de les Valls d’Àneu (segle XV-XVI)” (Pagès ed. – Consell Cultural de les Valls d’Àneu),d’Alberto Velasco
22.00 h – Presentació entorn al Retaule de Sant Ermengol que es representa el mes d’agost a la Seu d’Urgell
Dissabte 28 de setembre
10.00 h – Ponència Àmbit 1: Paisatges de la religió: cultura material i immaterial vinculada a la religió als Pirineus
“Pervivència de les antigues cosmovisions en les Històries Sagrades dels Pirineus”, a càrrec de Josefina Roma, antropòloga
10.45 h – Pausa-cafè
11.15 h – Comunicacions Àmbit 1
11.15 – 11.40 h – Taula 1:
– Arqueologia del paisatge sonor: campanes i campanars a l’àrea pirinenca als segles VIII-XIII. Laura De Castellet. Universitat de Barcelona
– Sant Eudald, un patró transpirinenc. D’Acs a Ripoll. Apunts d’història i llegenda. Daniel Palomeras i Casadejús i Florenci Crivillé I Estragués. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
– La capella castral de Mataplana, centre jurídic de la baronia “iuxta” la Domuspalau. Eudald Maideu i Puig. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
11.40 – 12.05 h – Taula 2:
– Els delmes de la vall de Camprodon (segles X-XIV). Elvis Mallorquí. Centre d’Estudis Selvatans
– Els Corporals d’Arcavell: el culte a un miracle eucarístic a la Seu d’Urgell. Lluís Obiols Perearnau i Laia Creus Gisbert. Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell
– Notre-Dame de Garaison, sanctuaire pyrénéen et lieu de pèlerinage à l’heure de la Réforme catholique. Estelle Martinazzo. Université Montpellier III-Paul Valery
12.05 – 12.30 h – Taula 3:
– Itàlia i la iconografia del Santuari de la Mare de Deu de Núria. Montserrat Moli Frigola. II Università degli Studi di Roma “Tor Vergata”, Real Academia de la Historia, Centro er la Cultura e l’Immagine di Roma /Accademia Nazionale dei Lincei, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès et altri
– Diferents aspectes de la religiositat popular a través de l’anàlisi de dues cançons de l’Obra del Cançoner Popular recollides a les contrades pirinenques. Carme Rubio Larramona. Universitat de Vic, membre del grup de recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i tradició
– Capelletes i altres elements de culte religiós dins l’espai domèstic rural al Berguedà. María del Agua Cortés Elía. Llicenciada en Història, arqueòloga. Doctoranda a la UAB
12.30 h – 12.55 – Taula 4:
– Verdaguer, mirall per a la clerecia nord-catalana de finals del segle XIX i principis del segle XX. Núria Camps i Ramon Pinyol. Universitat de Vic
– La recreació del paisatge nurienc. Els inicis del turisme religiós a Catalunya (1866- 1967). Miquel Sitjar i Serra. Doctorand en Turisme Cultural (Universitat de Girona)
– Els aplecs a l’entorn del Parc natural de l’Alt Pirineu: síntesi de valors culturals i espirituals en un entorn natural privilegiat. Josep Maria Mallarach, Nieves Callado i Pau Sanosa. Associació Cultural Silene
12.55 – 13.30 – Taula 5:
– La bellesa del paisatge pirinenc com a lloc de repòs, de la localització a la dispersió. Beatriu Tenas. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
– Lugares de culto: ¿el paisaje sobre el personaje? El ejemplo de Arantzazu (Gipuzkoa). Xabier Kerexeta. Kalegoi Kultura
– Taure troba la verge enterrada. Ester Garcia i Llop . Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Art i Musicologia
– Camins i celebracions de romiatge al Pirineu oriental. Antoni Llagostera Fernández. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
En aquest àmbit també es presentaran les següents comunicacions:
– Gravats rupestres a la regió septentrional de la serralada del Cadí. Jordi Casamajor. Societat Andorrana de Ciències. Universitat d’Andorra
– L’alta muntanya i els símbols religiosos (títol provisional). Rafel Folch Monclús. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
13.30 – 14.00 h – Debat
14.00 h. Dinar
Àmbit 2: La religió en la història pirinenca: continuïtats i ruptures
16.00 h – Ponència Àmbit 2, “Les Pyrénées au XVIe siècle : une frontière politique et religieuse”, a càrrec de Serge Brunet, (catedràtic d’Història moderna a la Université Paul-Valéry Montpellier III i membre de l’Institut Universitaire de France)
16.45 h. Comunicacions Àmbit 2
16.45 – 17.10 h – Taula 1:
– Les repercussions de la falsa dotalia de Santa Maria de Ripoll (888) al precepte del rei Lotari (982) i a la butlla del Papa Sergi IV (1011). Josep Camprubí Sensada. Doctor, membre del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, i soci del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
– Els monestirs com a part de l’estratègia comtal en el control del territori. El cas de Santa Cecília d’Elins fins al 1080. Climent Miró i Tuset . Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell
– Bernat Roger d’Urgell, un bisbe imposat? Carles Gascón Chopo. Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell
17.10 – 17.35 h – Taula 2:
– Estudi i presentació d’un procés de bruixeria del segle XIV a Ripoll contra dues dones. Josep Ribas i Solà Arxiu Comarcal del Ripollès
– El Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà, la dimensió econòmica d’una institució religiosa. Erola Simon Lleixà. Arxiu Comarcal de Puigcerdà
– La immigració francesa vista com un perill a l’ortodòxia catòlica de la Monarquia Hispànica. Alexandra Capdevila Muntadas. Dra. en Història i Graduada Superior en Arxivística i Gestió Documental
17.35 – 17.55 – Taula 3:
-Religion et structures sociales pyrénéennes : l’ostau au temps des réformes.Problématiques et pistes de recherche à partir du cas du Béarn (XVIe-XVIIe siècles). Thierry Issartel. Professeur de Chaire Supérieure, Chercheur associé à l’UPPA/ITEM
– Una nova societat a la Ribagorça: protestantisme i republicanisme a l’Isàvena (1918-1938). Carles BARRULL PERNA. Centre d’Estudis Ribagorçans i Institut Ramon Muntaner
17.55 – 18.15 h. Debat
18.15 – 18.30 h – Descans
18.30 h – Taula rodona. Religió, patrimoni i poder
Intervenen:
– Carles Gascón (Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)
– Jordi Campillo, arqueòleg
– Alberto Velasco (Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal)
– Gerhard Lang, historiador
Modera: Oscar Jané (UAB)
19.30 h – Cloenda
Diumenge 29 de setembre
9.30 h – Caminada fins a Queralbs pel camí de romiatge, explicant aspectes tècnics, històrics i llegendaris d’aquest camí, a càrrec d’Antoni Llagostera. Trobada davant del Santuari de Núria
Aquesta activitat s’emmarca en les Jornades Europees de Patrimoni 2013.
14.00 h – Dinar de cloenda a l’Hostal Les Roquetes de Queralbs
Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Patronat Francesc Eiximenis – Diputació de Girona, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Centre d’Estudis Ribagorçans, IDAPA- Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran i Institut Ramon Muntaner
Secretari del Col·loqui: Institut Ramon Muntaner. Mas de la Coixa, Rotonda Eix de l’Ebre s/n. 43770 Móra la Nova (Tarragona) Tel. 977401757 a/e: pineda@irmu.org