Una de les obres de Ramon Llull, i de les més valuoses, és l’anomenat Plany de la Verge. En el text, la Marededéu es lamenta dels sofriments del seu Fill al llarg de la passió. Té escenes molt properes a les de l’actual Viacrucis. Les formes literàries que empra el mestre estan normalment al servei de la divulgació teològica i, en aquest cas, al de la devoció i el sentiment. Per a Llull la literatura és una eina d’expressió que té un valor expressiu, persuasiu i didàctic, molt apte per a transmetre un missatge de fe amarat de passió. El Plany de la Verge correspon a un gènere elegíac que es desenvolupà als Països Catalans durant l’edat mitjana sota les denominacions de plany, complanta o lamentació. El que ens ocupa, de Ramon Llull, tengué una gran difusió des de finals del segle XIII fins al segle XV.

El Santuari de Lluc ja fa una desena d’anys que ha volgut recobrar aquesta valuosa peça literària plena alhora d’emoció, tendresa i sentiment. Fins l’any passat es recitava el Dissabte Sant, però enguany s’ha passat al Divendres Sant per les seves similituds amb el Viacrucis. Els blauets complementen la recitació del text amb el cant intercalat d’estrofes de l’Stabat Mater de Pergolessi. El conjunt, recitat per Caterina Valriu -que fa de Nostra Dona– i relatat per Gabriel Camps –que fa de cronista- esdevé commovedor. Ambdós lectors del Plant són professors a la Universitat de les Illes Balears. No se sap d’altra parròquia o institució als Països Catalans que representi aquest text del Fill major de la nostra raça, com és conegut Ramon Llull, per la qual cosa aquesta cita del Dissabte Sant a Lluc, que combina devoció amb música i literatura de qualitat -d’una manera singular i atractiva-, esdevé un referent en el calendari de les celebracions de Setmana Santa al nostre país.

Manuel Soler