Parlem de festa a Reus

Carrutxa organitza aquest mes de juny una nova edició d’un cicle d’activitats per reflexionar sobre els diferents aspectes que defineixen i transformen la festa, des d’una doble perspectiva històrica i actual, amb una mirada a la festa reusenca i una de més àmplia amb la participació de grans experts del país. L’edició d’enguany, “Parlem de festa“, es dedica als rituals de festa, aquests elements carregats de significat -molts d’ells, fora de programa- que transformen l’espai i el temps festiu: encendre la tronada, obrir l’urna que guarda el bust de Sant Pere, esperar la pujada del pilar caminant o recórrer els carrers acompanyant la cercavila del Masclet.

Alguns dels rituals ens remeten a cavall del 1700, l’època en què es va configurar el nucli central de la festa tal com la coneixem avui a bona part del país. Altres han estat recreats o afegits els darrers 30 anys, dins d’un procés de reinvenció que en moltes poblacions s’ha viscut enmig de debats i reflexions.

El cicle es durà a terme a les 19:30h., a l’Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3, Reus) i està organitzat per Carrutxa amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional i de l’Arxiu Municipal de Reus. El programa d’activitats és el següent:

  • Dimarts 12 de juny. “Reus al segle XVIII, l’esclat de la festa”. Conferència a càrrec de Salvador Palomar.
  • Dijous 14 de juny. “Ritual, ciutat i recreació de la festa en el present”. Taula rodona amb la participació de Lluís Puig (Director de Cultura Popular i Tradicional, de la Generalitat de Catalunya) i Bienve Moya (gestor cultural). Moderarà Montserrat Flores (historiadora i membre de Carrutxa).

La invasió cultural al cicle #culturapopularavui

Dins del cicle de conferències «#culturapopularavui: La cultura popular a Mallorca, entre tradició i innovació» organitzat per la Fundació Casa Museu, divendres, 8 de Juny de 2012 a les 17h, a la Casa Museu Pare Ginard, tindrà lloc la sessió «La invasió cultural» amb un diàleg amb Ramon Fontdevila i Felip Munar.

Anàlisi de la incorporació de pràctiques culturals forànies: pot esser considerat com una «invasió»? Analitzarem els models importats via mass media: cinema, tv, publicitat, internet i la seva influència en l’arrelament de pràctiques culturals com el Halloween, la implantació del pare Noël, la tradició dels ous de pàsqua… Debatrem l’efecte de la globalització sobre les tradicions i les identitats locals per respondre a una pregunta: suposa pèrdua o enriquiment?

Ramon Fontdevila és filòleg. Va ser director del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana entre l’any 2006 i 2011.
Felip Munar és filòleg i professor associat de la UIB, on imparteix les matèries de Cultura Popular Catalana i Història de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana.

Per a més informació: http://www.fundaciocasamuseu.cat/adjunts/docs/93.pdf

Els germans Grimm a Creadors sense vacances

Del 17 al 22 de juliol, Fabra i Coats acollirà “Creadors sense vacances. Setmana d’art i creació literària”, un cicle de tallers i conferències organitzat per Tantàgora dedicat a la creació que convida a cinc destacats creadors a dirigir un taller de 30h de durada per a professionals i estudiants. I també a quatre conferenciants de primer ordre a parlar sobre la creativitat.

La conferència inaugural anirà a càrrec de Roser Ros i estarà dedicada a “Oralitat i escriptura. Els germans Grimm i altres captors de l’oralitat”.

Fa 200 anys els germans Grimm veien publicat per primer cop el llibre que els faria més famosos arreu: Kinder- und Hausmärchen (“Contes de la infància i de la llar”); tan extensa va ser la seva difusió que el 1896 es va fer una segona edició del llibre, aquest cop revisada per ells mateixos. En efecte, Jacob i Wilhelm Grimm, que havien trobat aquests relats tot cercant les formes més pures de la parla alemanya, varen topar de cara amb un problema no previst i que també havia afectat i seguiria afectant als homes i dones que havien provat de fer de captors de l’oralitat: quan l’escrit captura l’oral el despulla de la mobilitat de què gaudia quan trescava per la boca i l’orella dels parlants, sense altra preocupació que la de caure en l’oblit caudat, moltes vegades, per l’inexorable canvi de mentalitat i costums de les comunitats.

Però si bé l’escriptura proporciona perdurabilitat, fins a quin punt és un antídot contra la desmemòria? Potser una de les millors qualitats del text escrit és la possibilitat que ens ofereix per fer perdurable l’enorme creativitat que posseïm els humans a l’hora de transfigurar la realitat.

Les inscripcions es poden fer fins el 15 de juny. Per a més informació, podeu consultar el dossier (pdf) i la pàgina del cicle: http://www.creadorssensevacances.cat