Món propi, música tradicional i popular de la Ribera d'Ebre
Congrés Internacional de cloenda: Els jocs en la història
Els dies 18 i 19 de maig de 2012 tindrà lloc a Móra la Nova, Móra d’Ebre i Ascó (la Ribera d’Ebre) el congrés de cloenda del cicle «Els jocs en la història. 2008-2012». Aquest cicle ha constat de quatre jornades, que s’han dut a terme anualment en diverses poblacions de Catalunya:
2008. Les societats a través del joc. Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega
2009. Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa. Museu d’Art Modern. Tarragona.
2010. Cultura material i immaterial en el joc. Museu del joguet de Catalunya. Figueres.
2011. Els jocs i la interculturalitat. Pavelló de Suècia. Berga
Amb aquest cicle de jornades s’ha donat a conèixer la pràctica i la transmissió dels jocs en diferents etapes de la història en els diversos territoris de parla catalana i territoris propers; s’ha creat un fòrum d’entitats, organismes i investigadors interessats en l’anàlisi dels jocs tradicionals en relació a les diferents àrees del coneixement i finalment, a través de la publicació anual de les actes de cada jornada, s’ha materialitzat una col·lecció monogràfica de referència sobre el tema.
Amb el congrés internacional de cloenda «Els jocs en la història», organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, es vol donar una visió ampliada del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les jornades anteriors. Es pretén que esdevingui el fòrum aglutinador dels investigadors de centres d’estudis, del món universitari i d’altres procedències, interessats en el coneixement dels jocs tradicionals i del món lúdic dels territoris de parla catalana i d’arreu d’Europa, en qualsevol enfocament disciplinari, facilitant-los la presentació, en formats diversos, de les seves recerques i de les seves experiències d’aplicació –en l’àmbit educatiu, lúdic-festiu, patrimonial, turístic, etc.-.
El Comitè Científic Organitzador ha estructurat el congrés en els següents àmbits:
- Els jocs en el segle XXI: noves tecnologies i educació.
- Jocs, comunitat, turisme i festa.
- Les dimensions patrimonials del joc: cultura material i cultura immaterial.
- Comunicacions de temàtica lliure.
Està obert el període per a presentar comunicacions, pòsters i audiovisuals:
- Extensió dels resums de comunicacions i pòsters: màxim de 300 paraules.
- Termini de presentació dels resums: fins el 29 de febrer de 2012.
- Termini de presentació dels textos definitius: fins al 30 de març de 2012.
El congrés està reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat no universitari.
Més informació a la secretaria del congrés: Institut Ramon Muntaner Tel. 977401757 / elena@irmu.org Mas de la Coixa. Rotonda Eix de l’Ebre. N-420, s/n 43770 Móra la Nova.
Novetat editorial: Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional
Jaume Ayats. Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional. Barcelona: L’Avenç, Sèrie Història, octubre 2011. Inclou CD.
Els Segadors, l’himne nacional, prové d’una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents –procedent d’ambients anarquistes, espiritistes i maçons— va escriure la lletra actual de l’himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d’una ficció, però són dades del tot certes. Us proposem seguir la història social i emotiva del país a través del cant d’Els Segadors. Perquè cantar junts no és només brandar un símbol, sinó viure col·lectivament la metàfora d’aquell símbol. No és un objecte d’una història passada sinó que és un artefacte actiu en l’imaginari present. Seguirem els processos de transformació que han dut una cançó a ocupar el lloc d’himne nacional. El llibre inclou també un CD amb diferents versions de l’himne enregistrades en l’últim segle i en diversos estils.