Tradició i Neofolklore a la revista Caramella 25
La revista de música i cultura popular Caramella, editada per Carrutxa, Solc i Tramús, dedica el seu 25è número (juliol/desembre 2011) a les tradicions reinventades i al neofolklore. Aquest monogràfic inclou visions de conjunt:
- «Tradicions altra vegada reinventades i neofolklore»
- «Festa, globalització i visibilitat»
- «El folklore en l’era d’internet i de les xarxes socials» (de Carme Oriol i Emili Samper)
- «Llegendes urbanes»
- «El folk com a neofolklorisme»
I anàlisi de fenòmens o pràctiques culturals concretes:
- «Nous usos del glossat a Mallorca»
- «El Portafardells de Mataró»
- «La construcció de la indumentària fallera»
- «Una proposta de recuperació del Ball pla de Sant Magí de la Brufaganya»
- «La invenció del correfoc»
La radicalització de la modernitat –s’apunta a la presentació editorial– no ha suposat tant l’abandó de les pràctiques culturals d’una societat tradicional com la seva reubicació en el present, adaptades i reformulades. Antigues pràctiques d’expressió col·lectiva amb nous formats i idèntiques o renovades funcionalitats.
Cicle de rondalles per a adults a la Institució Pública Antoni M. Alcover
Es cataloguen 30.000 documents de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya
S’ha presentat la primera fase de catalogació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que comprèn 30.000 documents. L’estudi pretén arxivar fins a 200.000 documents datats entre els anys 1922 i 1936. El projecte es va iniciar a principi de l’any 2000, amb un equip de tres experts, encapçalat per Pilar López, etnomusicòloga, i coordinat per Josep Crivillé i Ramon Vilar, director i secretari de l’Associació de Recerca Etnomusicològica.
El contingut complet del cançoner es posarà a la xarxa aviat, encara que aquells que no es puguin esperar poden accedir a la part catalogada adreçant-se al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del departament de Cultura de la Generalitat. L’Obra Social de Caixa Laietana ha finançat aquesta part del projecte.
Durant el període de 1922-1936, el mecenes Rafael Patxot va potenciar que un grup de músics, filòlegs i entitats importants de l’època, com Pere Bohigas, Mossèn Higini Anglès o el Centre Excursionista de Catalunya, iniciessin un recull de la cançó popular tradicional dels Països Catalans. En catorze anys es van recopilar fins a 200.000 documents musicals: cançons de joc, de taverna, de bressol i versions de «L’Hereu Riera», de «La presó de Lleida», de «La Dama d’Aragó»…
Amb la irrupció de la guerra del 1936-1939, Rafel Patxot es va haver d’exiliar a Ginebra i el cançoner es va dispersar. Les parts més nombroses del recull musical se les va endur Patxot i una altra part va quedar a Barcelona. A partir de 1990, els documents van començar a tornar a Catalunya, al monestir de Montserrat. Però, a conseqüència de la dispersió, es van perdre alguns documents originals.
Font: Vilaweb