Caterina Valriu guanya el X Premi Aurora Díaz-Plaja
Caterina Valriu ha guanyat el X Premi Aurora Díaz-Plaja amb l’article: «En Massagran, 100 anys després», publicat a la revista Faristol (núm. 66) i que es pot llegir aquí [pdf]. Aquest guardó, convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, premia el millor article d’anàlisi, estudi o investigació publicat en qualsevol llengua en un mitjà de difusió general o especialitzat d’arreu del món, tant en suport paper com digital, que tracti sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil catalanes, com estudis sobre autors, obres, moviments o èpoques, entre altres.
En l’article premiat, l’autora es pregunta, abans que res, per què en Massagran (Folch i Torres 1910) no ha passat a ser un personatge de referència per a la cultura del nostre país, quan té totes les característiques per ser-ho (com Pinocchio pels italians o Tintín pels belgues). Publicat en forma de fulletó setmanal a la «Biblioteca Patufet», edició de Bagunyà, Folch i Torres arribà a completar unes setanta aventures del nostre heroi de qui enguany commemorem el centenari. Accions trepidants, diàlegs delirants, personatges inoblidables i un esquema narratiu eficient i eficaç, van aconseguir que en Massagran, humil i valent alhora, es convertís en l’ídol de generacions de lectors catalans, que minvaren a la postguerra, i que revifaren als anys 80 amb la revisió del personatge feta, en format còmic, pel fill d’en Folch i Torres, en Ramon Folch i Camarassa, i dibuixos de Madorell. A la primera dècada del segle XXI l’obra ha tingut una reedició revisada (Casals), una sèrie de televisió de 14 capítols i una posada en escena al TNC. Valriu insisteix que no n’hi ha prou. Que cal insistir en convertir-lo en una referència viva i un personatge del nostre imaginari nacional.
Presentació d'«Una mà de sants» a Valls
L’Institut d’Estudis Vallencs i el Museu de Valls organitzen avui dimarts 7 de juny la presentació del llibre Una mà de sants. Les històries fantàstiques d’Àgata, Antoni, Cristòfol, Jordi, Medir i Pere, de Bienve Moya, editat per La Magrana (2011). L’acte es realitzarà a les 19:30 a la Sala d’Actes de l’Institut d’Estudis Vallencs (Antic Hospital de Sant Roc, c/Jaume Huguet, 1 Valls).
Com és que sant Antoni d’Egipte -una terra més aviat calorosa- és un sant portador del fred? Sant Pere era un simple pescador o un revoltat contra els romans? Per què la història de sant Jordi i el drac es repeteix, amb altres protagonistes, en tantes cultures diferents? I, sobretot, quin paper té la favera de sant Medir? Un passeig pel costat més popular, pintoresc, mitològic i discutible de sis sants ben coneguts a casa nostra. Del Patufet als gegants, de les Rondaies mallorquines a les processons de Corpus, passant per devocions locals i universals, Una mà de sants posa en relació un devessall d’històries i documents per obtenir un llibre amè i ple de bon humor. Després de llegir-lo, la imatge d’aquests sis sants no ens semblarà mai més la mateixa.
Presentació de la base de dades RondCat a Tolosa
Avui divendres (27 de maig del 2011) Carme Oriol, professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, presenta la base de dades RondCat a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc II (Le Mirail).
Aquesta base de dades ha estat desenvolupada per l’Arxiu de Folklore de la URV i s’hi cataloguen les rondalles populars catalanes. La presentació té interès per al públic receptor perquè des de la Universitat de Tolosa II es posa com un model a seguir per a la recollida de rondalles populars occitanes.
Carme Oriol fa aquesta presentació en el marc d’una estada de dos mesos a l’esmentada universitat. D’aquesta manera se segueix en el procés d’internacionalització de les tasques de l’Arxiu de Folklore i de col·laboració amb altres centres de recerca (anteriorment la Dra. Oriol ja va fer una estada similar a l’Algarve, Portugal).