Novetat editorial: facsímil del Cançoner Popular d'Aureli Capmany
Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany. Edició facsímil d’Editorial Base, 2011.
Característiques de l’edició:
Títol: Cançoner Popular. Cançons populars catalanes aplegades per Aureli Capmany.
Any de la primera publicació: Els fulls solts del Cançoner Popular es van publicar a Barcelona entre el febrer de l’any 1901 i el desembre de l’any 1913.
Format: 24 x 17 cm.
Nombre de pàgines: 504.
Il·lustració: Més de cent gravats.
Paper: Verjurat de 100 grams de color marfil, cosit amb fil vermell.
Enquadernació: Tapa dura, folrada amb pell, llom rodó amb nervis i cobertes estampades en or. Guardes tintades. Talls tintats de vermell.
Presentació: Llibre encaixat en un estoig vermell folrat amb tela a l’interior.
Tiratge: 989 exemplars numerats de l’1 al 989 i 489 exemplars numerats de l’I al CDLXXXIX.
ISBN: 978-84-15267-03-4
Dipòsit legal: B-05.649-2011
L’any 1901, Aureli Capmany va començar a publicar les cançons que integren el seu Cançoner Popular, i el va tancar, amb la cançó número 100, el 1913. El volum recull les cent cançons catalanes més populars i simbòliques de tots els temps, «Els Segadors», «La Cançó del Rossinyol», «El Cant dels Ocells», «El Desembre Congelat», «La Filadora», «Muntanyes del Canigó», etc. Cada capítol inclou la lletra i la partitura de cadascuna. Cada cançó està acompanyada d’un gravat inèdit fet expressament per a l’edició original pels artistes més importants de l’època: Adrià Gual, Apel·les Mestres, Albert Pahissa, Anton Utrillo, entre d’altres. L’obra consta dels següents índexs: alfabètic, temàtic, de noms propis, toponímic i bibliogràfic. L’obra inclou una presentació de M. Aurèlia Capmany i dos estudis, un de Jaume Vidal Alcover i l’altre a càrrec de Jaume Ayats, específic per aquesta edició. La present edició d’Editorial Base té una finalitat: contribuir a difondre i mantenir viu un llegat cultural català que no pas sempre és objecte de l’atenció del qual és mereixedor i que el pas del temps i les formes de vida actuals podrien anar esborrant de l’imaginari col·lectiu per sempre més. En aquest sentit, la present edició no és només un homenatge al passat sinó també un instrument cultural de futur.
Més informació: Fitxa tècnica de l’obra [pdf]
Exposició Dotze Dones, Tretze Bruixes. Mites i llegendes del Montseny
El dissabte 30 d’abril el Museu Etnològic del Montseny, la Gabella presenta l’exposició «Dotze dones, Tretze bruixes. Mites i llegendes del Montseny», un tast de llegendes populars de les valls del Montseny que traslladaran el visitant a indrets fantàstics però també reals del massís del Montseny (Arbúcies, Montsoriu, Gualba, Pla de la Calma, Viladrau…), de la mà de personatges màgics i populars com la Dona d’Aigua, la Bruixa Guilleuma, el Cap d’Estopes, la Mort, els Tres Bisbes, el llop, els dansaires… Els textos, a cura de Jordina Boix, s’il·lustren amb els dibuixos de Delphine Labedan. Les autores ja van presentar La Bruixa Guilleuma, el primer número de la col·lecció Contes del Montseny, editat també pel MEMGA. L’exposició es podrà visitar del 21 d’abril al 22 de maig de 2011.
Les valls i carenes del Montseny han sigut escenari de fets històrics, llegendes i rondalles que s’han transmès de forma oral de generació en generació. Aquest imaginari ha contribuït a modelar i engruixir el bagatge cultural d’unes societats que han fet de la terra la seva raó de ser. L’exposició Dotze dones, tretze bruixes, organitzada pel Museu Etnològic del Montseny, presenta un recull de tretze narracions populars. El visitant podrà fer un recorregut entre personatge com les bruixes del Gorg Negre, la Dona d’Aigua d’Arbúcies, els llops del pla de la Calma, la Mort i el carboner… com si es tractés d’un llibre de gran format.
Novetat editorial: El poble dels Centfocs
Xavier Cortadellas. El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres. Il·lustracions d’Albert Llenas. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, «Col·lecció la Talaia, 1», 2011.
El millor llegat de la literatura oral transmesa per més de cent homes i dones de les Gavarres. En els últims dos mil o dos mil cinc-cents anys, a les Gavarres no hi havia viscut mai tan poca gent com avui. D’aquell món que es va esvaint en queden encara els records, algunes formes de vida i moltes llegendes. Però, abans fins i tot que voler preservar-ne la memòria, hem volgut parlar d’un fet viu del nostre temps, si bé més residual cada dia que passa. És al capdavall amb el temps com anem fent el nostre destí i com va arribant també el nostre futur. I allò que fem i que diguem i que recordem avui, amb sort, d’aquí a uns anys serà també llegenda.