Exposició Dotze Dones, Tretze Bruixes. Mites i llegendes del Montseny
El dissabte 30 d’abril el Museu Etnològic del Montseny, la Gabella presenta l’exposició «Dotze dones, Tretze bruixes. Mites i llegendes del Montseny», un tast de llegendes populars de les valls del Montseny que traslladaran el visitant a indrets fantàstics però també reals del massís del Montseny (Arbúcies, Montsoriu, Gualba, Pla de la Calma, Viladrau…), de la mà de personatges màgics i populars com la Dona d’Aigua, la Bruixa Guilleuma, el Cap d’Estopes, la Mort, els Tres Bisbes, el llop, els dansaires… Els textos, a cura de Jordina Boix, s’il·lustren amb els dibuixos de Delphine Labedan. Les autores ja van presentar La Bruixa Guilleuma, el primer número de la col·lecció Contes del Montseny, editat també pel MEMGA. L’exposició es podrà visitar del 21 d’abril al 22 de maig de 2011.
Les valls i carenes del Montseny han sigut escenari de fets històrics, llegendes i rondalles que s’han transmès de forma oral de generació en generació. Aquest imaginari ha contribuït a modelar i engruixir el bagatge cultural d’unes societats que han fet de la terra la seva raó de ser. L’exposició Dotze dones, tretze bruixes, organitzada pel Museu Etnològic del Montseny, presenta un recull de tretze narracions populars. El visitant podrà fer un recorregut entre personatge com les bruixes del Gorg Negre, la Dona d’Aigua d’Arbúcies, els llops del pla de la Calma, la Mort i el carboner… com si es tractés d’un llibre de gran format.
Novetat editorial: El poble dels Centfocs
Xavier Cortadellas. El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres. Il·lustracions d’Albert Llenas. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, «Col·lecció la Talaia, 1», 2011.
El millor llegat de la literatura oral transmesa per més de cent homes i dones de les Gavarres. En els últims dos mil o dos mil cinc-cents anys, a les Gavarres no hi havia viscut mai tan poca gent com avui. D’aquell món que es va esvaint en queden encara els records, algunes formes de vida i moltes llegendes. Però, abans fins i tot que voler preservar-ne la memòria, hem volgut parlar d’un fet viu del nostre temps, si bé més residual cada dia que passa. És al capdavall amb el temps com anem fent el nostre destí i com va arribant també el nostre futur. I allò que fem i que diguem i que recordem avui, amb sort, d’aquí a uns anys serà també llegenda.
Novetat editorial: Llegendes de Girona
Ramon Girona. Llegendes de Girona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, «Contes i llegendes», 2011.
En el cabalós riu de les llegendes, Girona, ciutat creuada per rius, hi té un lloc ben guanyat. La Torre Gironella, la Catedral, la Col·legiata i el Call, però també altres indrets menys espectaculars, el carrer del Llop, la Font d’en Pericot, el Pont Major i el del Dimoni o el carrer Argenteria, configuren un itinerari de pedra i records per on avancen agafats de la mà, en una corrua fantàstica, Gerió, Carlemany, Sant Narcís, Sant Feliu o el Cap d’Estopes, la Tolrana, la Bruixa de la Catedral, la Lleona o el Tarlà. Aquest llibre els convoca de nou, a tots ells i a uns quants més, i convida els gironins i els foranis a afegir-se a la corrua i, en passar les pàgines, a reviure els fets que els han convertit en llegendaris.