Novetat editorial: Quin món tan perdut!
Àngel Vergés Gifra. Quin món tan perdut! Històries d’en Xico i d’en Tonet. Il·lustracions de Josep Estarriola Borrell. Lletres de Travertí.
El llibre recull la memòria oral de diversos estadants que van viure a Porqueres i a Sant Miquel de Campmajor. Amb ell podem descobrir per primera vegada expressions que no s’havien recollit mai en cap llibre: «la biseroca», «la Micolaua», «la moriu», «la Montfalgona»… Inclou nombroses fotografies i una panoràmica dibuixada per Josep Estarriola, pintor i coordinador de la revista Golany, que descobreix la serra dels emboscats. Es pot comprar a les llibreries de Banyoles.
Més informació: Lletres de Travertí
Presentació de Diccionari de noms de persona a Mallorca
El proper dimecres dia 23 de febrer, a les 20 hores, a la Institució Pública Antoni M. Alcover, tindrà lloc la presentació del llibre d’Antoni Llull Martí Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca per la Directora de la Institució Magdalena Gelabert i Miró. Seguidament, la conferència, per l’autor del llibre presentat, «Els noms de persona a Mallorca: set segles de tradició onomàstica».
Novetat editorial: Epistolari (1906-1926)
Francesc Camps i Mercadal; Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926). Edició i introducció Maria Pilar Perea i Josefina Salord. Institut Menorquí d’Estudis, «Capcer, 24», 2011.
L’edició de l’epistolari creuat entre Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover, del 1906 al 1926, és, sens dubte, una fita per que fa a la recuperació del vessant filològic de qui s’ha dreçat dins la història cultural com a autor del Folklore menorquí de la pagesia. Periodista i assagista de llarga trajectòria, a més d’autor d’una obra històrica i narrativa minsa però valuosa, l’interès per la llengua és indestriable no només de la seva recerca folklòrica sinó del paper que jugà com a referen de la catalanitat cultural de la Menorca del Nou-cents dins i fora de l’illa. La setantena de cartes, curosament anotades per Maria Pilar Perea (Universitat de Barcelona) i Josefina Salord (Institut Menorquí d’Estudis), són el millor testimoni, pel gruix de les seves aportacions, de l’abast cultural de la relació dialectològica i folklòrica entre l’artífex de l’Obra del Diccionari i el primer col·laborador menorquí.