Novetat editorial: A History of Catalan Folk Literature
A History of Catalan Folk Literature. Edited by Carme Oriol and Emili Samper. John Benjamins Publishing Company, IVITRA Research in Linguistics and Literature 21, 2019, 273 pàgines, 95€, ISBN: 9789027204509, https://doi.org/10.1075/ivitra.21
Més informació: John Benjamins
Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 8
Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 8 (2019)
Aquest número de la revista està dedicat a la llegenda, un dels grans gèneres del folklore, motiu pel qual la investigació internacional li ha dedicat una atenció continuada que s’ha concretat en la realització d’articles, monografies, seminaris, congressos i també bases de dades en línia que tenen la llegenda com a centre d’interès. Els set especialistes que hi participen s’hi acosten des de diverses perspectives i aporten la seva visió fruit d’un acurat treball de recerca.
Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index
Enllaç al número 8: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/165/showToc
Novetat editorial: La llegenda
La llegenda. Edició a cura de Magí Sunyer i Emili Samper. Kassel: Edition Reichenberger, Estudis Catalans 9, 2019, 250 pàgines, 39€, ISBN: 978-3-944244-92-1.
Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental.
El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d’una o altra manera intersecciona; en conseqüència, aporta elements per a la definició del gènere des del folklore, la literatura grega, la literatura llatina, la llegenda històrica i la literatura fantàstica.
El segon (Llegenda i literatura) reuneix vuit estudis específics sobre llegendes literàries que mantenen una relació d’hipertextualitat amb els relats originaris. Es tenen en compte, així, les aportacions fetes per autors que van des d’Homer fins a Salvador Espriu, passant per Francesc Maspons i Labrós, Narcís Oller, Josep Aladern, Frederic Soler, Josep Carner, Josep M. López-Picó, Alfons Maseras i Ventura Gassol.
Més informació: Reichenberger