Laura Villalba guanya el 33è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular

03 abr. 2018 |

Laura Villalba Arasa, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el 33è Premi Nacional Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb l’obra “Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles”. La guanyadora va recollir el guardó de mans de la Sra. Maria Àngels Blasco, Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, de la Sra. Rosa M. Perelló, vicepresidenta de la Diputació de Lleida i de l’alcalde de Bellpuig, Sr. Salvador Bonjoch.

El lliurament de premis de la 33a convocatòria dels Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular va tenir lloc al Teatre Armengol de Bellpuig el 24 de març, en el marc d’una vetllada literària durant la qual es va presentar el llibre de l’obra guanyadora de l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, a càrrec del Sr. Ramon Miró i també es va presentar el llibre Recull de Cultura Popular núm. 9 amb els treballs premiats de les categories infantil i juvenil del premi dels anys 2015, 2016 i 2017.

Ajuntament de Bellpuig

Laura Villalba Arasa, de 33 anys i de Roquetes (Tarragona), és Doctora en Filologia Catalana (amb menció europea 2014) per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment exerceix de professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i combina la docència que hi fa amb la recerca, i amb la tasca a secundaria com a interina del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles.

A Catalunya és en les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX quan comencem a trobar diverses dones que es dediquen a la disciplina folklòrica; a casa nostra el context històric duna època de construcció d’un projecte nacional que se serveix del folklore com un dels signes identitaris -i la premsa, com a espill de la societat, així ho mostra en aquell moment- i la tasca duta a terme pel folklorista Rossend Serra i Pagès (Barcelona 1863 Barcelona 1929) fan que les dones accedisquen al folklore al mateix moment en què accedeixen a l’educació, a la formació i al món cultural.

La faena de les folkloristes catalanes, doncs, va desenvolupar-se amb l’arribada dels primers anys del segle XX i amb el canvi d’orientació del folklore cap a una perspectiva més pedagògica i, per tant, més institucionalitzada.

Hereva d’aquesta nova orientació folklòrica, deixebla de Serra i Pagès i filla de la burgesia intel·lectual i catalanista dels darrers anys del segle XIX i els primers del XX trobem el nom d’Adelaida Ferré i Gomis. I al costat del seu nom, una producció folklòrica potent i gairebé desconeguda.

Adelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles integra la biografia de la folklorista -si no desconeguda, negligida a pesar dels seus mèrits en diversos àmbits- i la descripció de l’obra folklòrica, i n’edita, cataloga i estudia una part.

L’obra, de caràcter tant divulgatiu com erudit, dona a conèixer per primera vegada junta una part de la rondallística de Ferré: vint-i-una rondalles publicades a la premsa catalana de principis del segles XX.

Font: Ajuntament de Bellpuig; Tàrrega TV

Crida per al congrés Les Humanitats davant els reptes de la nova Europa

21 març 2018 |

LES HUMANITATS DAVANT ELS REPTES DE LA NOVA EUROPA: CULTURA, LLENGÜES, IDENTITATS

 

VIIIè Congrés Internacional de SELICUP (Societat Espanyola d’Estudis Literaris i Cultura Popular)

Portblue Club Pollentia Resort (Alcúdia, Mallorca)

24-26 d’octubre de 2018

 

Després de segles de respecte continuat al món acadèmic, existeix la percepció generalitzada que les humanitats estan actualment en crisi. I aquesta crisi sembla tenir dos vessants. El primer procedeix de les mateixes humanitats—que ja no se centren exclusivament en l’estudi de l’humà (d’aquí el ‘posthumanisme’)—i un altre del món exterior, doncs la societat en general ja no sembla apreciar el valor del pensament humanístic. Conseqüentment, i com proposa Summit (2012), les humanitats necessiten demostrar la seva rellevància; la qual cosa es pot aconseguir si (1) abracen de manera visible enfocaments interdisciplinaris; i (2) tornen a l’esperit original de l’estudi humanístic, que tenia una clara missió social.

 

La Universitat de les Illes Balears, inspirada per aquests principis, acollirà el VIII Congrés Internacional de SELICUP, que pretén servir de baluard des del qual es presentin enfocaments humanístics a alguns dels principals reptes de la societat europea contemporània. Aquest sembla ser un bon moment, ja que existeixen indicis que un nou paradigma està començant a alterar els principis reguladors de la sensibilitat cultural. Les últimes dècades del segle XX es van caracteritzar pels efectes de la globalització i es van traduir culturalment en el postmodernisme. No obstant això, l’entorn socioeconòmic en la segona dècada del segle XXI és (o, almenys, sembla ser percebut de manera) diferent: el capitalisme, motor de la globalització, ha mostrat la seva feblesa, enfonsant una gran part de les nostres societats en la més profunda crisi econòmica en dècades. Com a conseqüència de la dita crisi, les condicions de vida i treball s’han vist substancialment alterades. D’altra banda, l’ordre geopolític també està canviant: el poder polític i econòmic sembla estar desplaçant-se cap a l’est (especialment Àsia) i existeix la percepció que Europa no actua de manera eficient davant les crisis (política internacional, gestió de la immigració, Brèxit). A tot això se li ha d’afegir la digitalització de la cultura i de la pròpia experiència humana, l’impacte del turisme com a motor econòmic, la creixent percepció de la immigració com a problema social i la por derivada del terrorisme globalitzat. Aquest entorn canviant, com apunten parcialment Vermeulen i Akker (2010, 2015), sembla estar desembocant en una nova sensibilitat que podria convertir-se en un nou paradigna cultural. Així, enfront de l’a-historicisme, fragmentació i descentralització postmoderns, aquest nou context sembla haver originat una tornada a la memòria i consciència històriques (vegeu p.ex. Todorova [2004] sobre el cas dels Balcans), provocant no obstant això reaccions desiguals. D’una banda, hi ha hagut un ressorgiment de moviments nacionalistes conservadors (com ara, per exemple, als Estats Units, Regne Unit, França, Holanda, Alemanya, Àustria i alguns països de l’antic bloc de l’Est). Per una altra, han guanyat visibilitat moviments anti-sistema, com ara Syriza (Grècia), 5 Stelle (Itàlia) o Indignats (Espanya) i posicions que qüestionen els discursos hegemònics d’identitat nacional com a Espanya (Borgen 2010), el Regne Unit (Guibernau 2006) o els països de l’antiga Iugoslàvia (Bieber 2015).

 

Tot i que el reflex d’aquesta nova sensibilitat s’està començant a estudiar en el camp de les arts plàstiques, es precisa recerca en altres àrees. Per això, SELICUP 2018 es proposa analitzar aquest context canviant i el seu reflex en tot tipus de manifestacions lingüístiques i culturals. I ho farà des de l’entorn únic de les Illes Balears: un territori oficialment bilingüe que, per la seva situació geogràfica i importància com a destinació turística, ha estat testimoni d’una profunda i ràpida transformació social, convertint-se en la pràctica en un espai multicultural i multilingüe extraordinàriament dinàmic.

 

El Comitè Científic estudiarà propostes de comunicacions i taules rodones en llengua anglesa, castellana o catalana, relacionades amb el tema general del congrés, prioritzant aquelles que s’ajustin a les següents línies temàtiques:

  • La cultura popular tradicional: supervivència i reptes en el nou mil·lenni
    • Continuisme vs. adaptació
    • Re-significació
    • Comercialització
    • Turisme i cultura
  • Tradicions artístiques vs. mercat globalitzat
    • Gustos i preferències artístiques nacionals
    • Absorció de corrents internacionals
  • Re-negociació de discursos identitaris en productes culturals contemporanis
    • Literatura
    • Productes audiovisuals
    • Música
    • Arts visuals i plàstiques
    • Mitjans digitals: identitats virtuals, identitats ir-reals
  • Gènere i sexualitat a la nova Europa
    • Identitats de gènere en els nous entorns socials
    • Els feminismes al segle XXI
  • (Adquisició de) llengües i identitat: L’individu plurilingüe a la nova Europa
    • Repertori lingüístic i visió del món
    • Ecologia lingüística
    • Fenòmens de translingüisme
    • Transformació de paisatges lingüístics
    • Impacte lingüístic del fenòmen turístic
  • La identitat de la destinació turística: realitat i producte
    • Actituds socials davant el turisme
    • La destinació com a marca
    • La comodificació de l’espai
    • Nous reptes en la preservació del patrimoni cultural (tangible i intangible)
    • Literatura com a producte turístic
    • Turisme i narratives de viatge al segle XXI
  • Post-humanisme i la nova Europa
  • Memòria y visions utòpiques/distòpiques en literatura y les arts

 

Reconeixement acadèmic: S’emetran certificats d’assistència i/o participació

 

Organitza: Universitat de les Illes Balears

 

Col·laboren: LiCETC (Grup de Recerca en Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius, UIB), GREILI-UPF (Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats), REGAL (Research Group in Applied Linguistics, UIB), RIRCA (Representación, ideología y recepción en la cultura audiovisual, UIB), RELATMIT (Relat de Viatges i Mite Insular: el viatge a les Balears, UIB), Feminario de Investigación “Feminismos e resistencias”, Universidade de Vigo.

 

Enviament de propostes (abans del 15 d’abril de 2018): Propostes

 

Informació: https://selicup2018.net/