Congress We are the folk – rethinking folklore in the twenty-first century

El congrés We are the folk – rethinking folklore in the twenty-first century, que se celebrarà del 22 al 24 d’octubre a Lisboa, comptarà amb la participació de Carme Oriol del Grup d’Estudis Etnopoètics.

triptico_IELT

On 22nd, 23rd and 24th October, the congress “O povo somos nós: Repensar o folclore no século XXI” gathers, in Lisbon, 50 researchers from different specializations and nationalities to define the State of the Art of folklore studies and, also, to pay homage to the anthropologist and folklorist Alan Dundes, who would turn 80 in 2014.

The conference and debate program attempts to explore contemporary manifestations and multiplicity of meanings of a cultural phenomenon erroneously associated with a reductive and static approach to folklore. The keynote speakers are Alison Dundes Renteln, Christian Bromberger, Jorge Freitas Branco, Mário Correia, Pertti Anttonen and Tok Thompson.

Més informació:

Programa de la X Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (Banyoles, 7-8/11/2014)

Benvolgudes i benvolguts,

A continuació trobareu el programa [pdf] de la X Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics que celebrarem a Banyoles els dies 7 i 8 de novembre i que està dedicada al tema «Etnopoètica: arxius i materials inèdits». Esperem que us resulti interessant.

Ens veiem a Banyoles!

Grup Gestor del GEE
(Emili Samper, Josep Temporal i Àngel Vergés)

Banyoles, 16 d’octubre de 2014

Microsoft Word - Programa GEE Banyoles_2.docMicrosoft Word - Programa GEE Banyoles_2.docMicrosoft Word - Programa GEE Banyoles_2.doc

 

I Jornadas Internacionales Tomo la palabra. Mujeres, voz y narración oral

Les I Jornadas Internacionales Tomo la palabra. Mujeres, voz y narración oral que se celebraran a Madrid els dies 20 i 21 d’octubre comptaran amb la participació de Carme Oriol, Montserrat Palau i Caterina Valriu del Grup d’Estudis Etnopoètics.

Tomo la palabra

El propósito de este encuentro es desentrañar cuáles son las características del “narrar en femenino”, si podemos detectar en la performance de una narración oral diferencias de género a nivel de estilo, temática, género narrativo, lenguaje, vocalidad, gestualidad, interacción con el público, etc.
Se abordará el tema desde múltiples enfoques: la oralidad, la lingüística, la etnolingüística, la antropología, la narratología, la literatura, los estudios de cultura popular, el psicoanálisis, la fonética, etc. Y se tendrán en cuenta distintos contextos de narración, desde los claramente artísticos y formales hasta los más familiares e informales.

Més informació: