Novetat editorial: Entre l’oralitat i l’escriptura
Josep A. Grimalt. Entre l’oralitat i l’escriptura. Edició a cura de Jaume Guiscafrè i Natàlia Hendriks. Barcelona: Edicions UIB, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ajuntament de Felanitx. Biblioteca Miquel dels Sants Oliver 58, febrer de 2022, 316 pàgines, 23€, ISBN: 978-84-9191-213-2.
Entre l’oralitat i l’escriptura reuneix una selecció de tretze articles acadèmics de Josep Antoni Grimalt Gomila (Felanitx, 1938), catedràtic emèrit jubilat de la Universitat de les Illes Balears. Hi apareixen ordenats segons els interessos principals de recerca de l’autor i, subsidiàriament, per ordre cronològic. Els sis primers estan dedicats a la rondallística i, sobretot, a l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni Maria Alcover. Els cinc que segueixen estudien diversos aspectes relatius a la figura i a l’obra de Llorenç Villalonga. Els dos darrers estan dedicats, respectivament, a estudiar la relació entre La princesa de Clèves, de Mme. de La Fayette -que Grimalt va traduir al català- i el Jansenisme, i a la descripció estructural dels articles en el català de Mallorca. En conjunt, aquests treballs són una bona mostra de la capacitat analítica, la solidesa teòrica, la finesa estilística, la ironia i, fins a cert punt, el sentit de l’humor que defineixen el Grimalt investigador i que n’eren els principals atractius quan exercia de professor.
Més informació: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Novetat editorial: Llegenda i mite
Llegenda i mite. Edició a cura de Magí Sunyer Molné i Joan Ramon Veny-Mesquida. Kassel: Edition Reichenberger, Estudis Catalans 10, 2021, 218 pàgines, 39€, ISBN: 978-3-967280-28-9.
Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.
ÍNDEX
- Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite
- Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite
- Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia
- Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval
- Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de Pere Antoni Beuter, Lluís Ponç d’Icard, Joan Binimelis i Antoni Viladamor
- Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença
- Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català
- Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent
- Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere
- Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge
- Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich
- Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi
Més informació: Edition Reichenberger
Caterina Valriu guanya el Premi Mallorca d’Assaig
Caterina Valriu, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha guanyat el Premi Mallorca d’Assaig del Consell de Mallorca amb “Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar”. El jurat n’ha valorat especialment la importància d’haver localitzat, a partir de la recerca arxivística, aquesta part d’obra inèdita de l’Arxiduc i haver-la posat a la disposició del gran públic. Així mateix, també n’han destacat la rigorositat i la claredat expositiva. Aquest guardó està dotat amb 19.000 euros.
Caterina Valriu Llinàs (Inca, 1960), Premi Mallorca d’Assaig 2021. Doctora en Filologia i en Antropologia, és catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, investigadora, escriptora i narradora oral. Les seves línies de recerca són la literatura de tradició popular i la literatura infantil i juvenil. Ha publicat un gran nombre de monografies i articles -tant acadèmics com divulgatius- entorn de les rondalles, els cicles i els personatges llegendaris, la història de la literatura infantil i juvenil, la didàctica de la literatura i la dinamització de la lectura, les tècniques de narració, el costumari, etc. Entre les seves obres de recerca sobre narrativa d’arrel oral podem destacar El rei en Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda, Sant Vicenç Ferrer: història, llegenda i devoció, El comte Mal, entre la història i la llegenda -els tres en col·laboració amb Tomàs Vibot-, Contes et légéndes d’Espagne i els reculls d’articles Paraula Viva i Imaginari compartit. Com a autora de llibres per joves lectors cal destacar títols com Mare d’on venen els infants? -amb il·lustracions de Toni Galmés- Premi Mallorca 2020, L’amic de paper, el llibre solidari Quatre retocs i Les banyes d’en Cucarell, entre d’altres. Amb el nom de «Catalina Contacontes» fa més de trenta anys que explica contes de viva veu a tota mena de públics i treballa per la difusió de la literatura en tots els àmbits: centres educatius, institucions cultural i també a les xarxes.