Novetat editorial: Estudis de Literatura Oral Popular núm. 13
Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 13 (2024)
La llegenda ha estat un dels objectes d’estudi en nombrosos articles publicats en aquesta revista i així, per exemple, els números 8 (2019) i 11 (2022) van aplegar investigacions específiques sobre la llegenda i les llegendes contemporànies, respectivament. En la presentació del primer, Carme Oriol destacava la importància d’aquest gènere del folklore i les recerques internacionals que ha fomentat i també, en concret, les dutes a terme a la Universitat Rovira i Virgili i l’Arxiu de Folklore. Recerques que han continuat des d’aleshores amb l’organització de diversos projectes i iniciatives, publicacions, congressos, seminaris o jornades, i/o la participació en aquests esdeveniments, cosa que representa un interès continuat sobre l’estudi de la llegenda que ha estat paral·lel al de tenir present i aplicar la perspectiva de gènere en les investigacions científiques sobre el folklore i la literatura oral popular, també amb diversos textos publicats en aquesta revista i un monogràfic concret, el 6 (2017), dedicat a les dones i el folklore. Les dues línies, doncs, llegenda i estudis de dones, gènere i feminismes, convergeixen ara en aquest dossier específic. I paga la pena recordar que els estudis de gènere són força recents, ja que es van iniciar a la segona meitat del segle XX i abasten diversos camps d’anàlisi, tant de les dones com a «autores» —recol·lectores, narradores o escriptores— de llegendes, com de les dones que hi apareixen i, per tant, la manera com hi apareixen —protagonisme, rols, caracterització, imatges, representacions— i el «discurs», que tenen, ja que les llegendes, no ho hem d’oblidar, transmeten —i perpetuen— valors i models socials i culturals, també sobre les identitats, rols i relacions de gènere. I, encara, hi hauríem d’afegir l’accepció de dones llegendàries, en el sentit de dones que, per la seva trajectòria, han esdevingut motiu de llegendes i que, en general, també han estat invisibilitzades.
Enllaç a la revista: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/index
Enllaç al número 13: https://revistes.urv.cat/index.php/elop/issue/view/236
Appel à communication/Call for papers: Oralité(s) Hier – Aujourd’hui – Demain (Carcassonne, 27 & 28 mai 2025)
FRANCÈS
Appel à communication
Oralité(s). Hier – Aujourd’hui – Demain
Colloque du Cinquantenaire (1976-2026) Des Cahiers de littérature orale
Carcassonne, Maison des Mémoires, 27 & 28 mai 2025
Organisé par les Cahiers de littérature orale en partenariat avec l’Ethnopôle Garae
L’Éditorial du n° 20 des CLO [1986, 7-8] revenait sur dix ans de publications dans les Cahiers de littérature orale, revue que fonda et dirigea Geneviève Calame-Griaule de 1976 à 2011 [Belmont & Leguy, 2018]. Il y était question du « parti pris anthropologique de la revue », de « chercheurs en oralité » et de « littérature orale ». L’anthropologie comme paradigme disciplinaire principal, la littérature orale comme corpus matriciel et l’oralité comme problématique langagière première sont toujours au coeur de nos recherches. Le même éditorial soulignait aussi combien, à l’époque encore, « le domaine théorique des réflexions sur le champ spécifique de l’oralité n’avait pas été suffisamment exploité » et combien cette question même faisait l’objet de « multiples controverses. » Qui pourrait songer aujourd’hui – alors que nous nous apprêtons à fêter le n° 100 de la Revue – que nos ressources théoriques, nos propres terrains ou méthodologies et la définition même de l’oralité ne cessent de faire l’objet de questionnements voire de remaniements en profondeur1 ? C’est précisément l’amplitude et la pertinence des changements présents et des bouleversements à venir – pleins d’avenir ? – qui font l’objet du Colloque du Cinquantenaire.
En somme – et s’il est vrai que continument « l’écrit dessine un archipel dans les vastes eaux de l’oralité humaine » [Steiner, 2007 : 8] – pourraient se dégager les quelques grands axes de communications et de débats suivants :
A- Qu’est-ce que « la » littérature orale ? Hier, aujourd’hui, demain ?
B- Histoire linguistique et anthropologique des concepts d’oralité/auralité ;
C- Oralités entre valorisation vernaculaire et empan d’universalité ;
D- La littérature écrite (dont hypertextes) et autres pratiques artistiques contemporaines comme lieu(x) d’oralités vives et in/ouïes ;
E- Oralités et études culturelles [études intersectionnelles, études postcoloniales ou décoloniales, études des mondes et ambiances sonores, etc.] ;
F- Archives, technologies & transferts des oralités (enregistreur, radio, télévision, ordinateur, etc.)
G- Oralité(s) dans les institutions nationales et internationales d’enseignements et de recherches …
Les propositions de communication sont à envoyer avant le 15 septembre 2024 au comité d’organisation en précisant en objet « colloque du centenaire » à l’adresse de la revue : cahierslitteratureorale@gmail.com
Pour avoir une idée des derniers travaux publiés dans les Cahiers de littérature orale, voir : https://journals.openedition.org/clo/
ANGLÈS
Call for Papers
Orality (ies). Yesterday – Today – Tomorrow
Conference in honour of the fiftieth anniversary (1976-2026) of the journal Cahiers de littérature orale (CLO)
Carcassonne, Maison des Mémoires, 27 and 28 May, 2025
Organized by The Cahiers de littérature orale in collaboration with l’Ethnopôle Garae
The editorial in the 20th issue of the CLO [1986, 7-8] looked back on ten years of publications in the Cahiers de littérature orale, a scholarly journal founded and edited by Geneviève Calame-Griaule from 1976 to 2011 [Belmont & Leguy 2018]. The article evoked the “anthropological bias of the journal”, as well as the “scholars studying orality” and “oral literature.” Anthropology as the main disciplinary paradigm, oral literature as the core corpus and orality as the foundational question in the study of language, these ideas continue to be at the heart of our research. The editorial also emphasized to what extent, even today, “the theoretical reflection on the specific field of orality has not been sufficiently explored” and how this question has even been the source of “multiple controversies.” Who could imagine today – when we are about to celebrate the 100th issue of the journal – that our theoretical resources, our own terrains or methodologies and even the very definition of orality, continue to give rise to questions and even to fundamental changes?1 It is precisely the scope and pertinence of the present changes and those to come – full of promise? – that will be the focus of the Fiftieth Anniversary Conference.
To summarize – and if it is true that “writing outlines an archipelago in the vast waters of human
orality” [Steiner 2007, 8] – we could suggest several major themes for papers and debates:
A- What is meant by oral literature? Yesterday, today, tomorrow?
B- Linguistic and anthropological history of the concepts of orality/aurality;
C- Oralities, between vernacular specificity and universality;
D- Written literature (including hypertexts) and other contemporary artistic practices as spaces for living and un/heard oralities;
E- Oralities and cultural studies [intersectionality, postcolonial or decolonial studies, studies of worlds and atmospheres of sound, etc.];
F- Archives, technologies and transfer of oralities (recording devices, radio, television, computers, etc.);
G- Orality (ies) in national and international institutions of higher education and research…
Proposals for papers –in English or in French– should be sent before September 15, 2024 to the organizing committee, specifying “Centenary Conference,” at the address of the publication: cahierslitteratureorale@gmail.com.
In order to have an idea of recent research published in the Cahiers de littérature orale, go to https://journals.openedition.org/clo/
Caterina Valriu guanya el Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover 2024
El Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover 2024 ha premiat l’original Les llegendes de l’Arxiduc, de Caterina Valriu Llinàs.
Els motius pels quals el jurat, format per Bàrbara Sagrera Antich, Lourdes Melis Gomila i Sebastià Sansó Vanrell, ha decidit seleccionar aquesta obra són: és una obra que combina el caire divulgatiu amb el rigor acadèmic i aporta un estudi inèdit sobre una part dels corpus de rondalles de l’Arxiduc Lluís Salvador.
Sinopsi de Les llegendes de l’Arxiduc, de Caterina Valriu Llinàs:
El treball és un estudi sobre les llegendes, els succeïts i les tradicions explicatives que apareixen en el Corpus de narrativa oral «Antoni M. Penya-Arxiduc Lluís Salvador», recopilat a Mallorca el 1894 per Antoni M. Penya a instàncies de l’Arxiduc Lluís Salvador, que actuà com a mecenes, revisor i editor. Només una tercera part d’aquesta col·lecció va ser publicada 1895, en dos llibres, un en mallorquí i l’altre en alemany. L’esmentat corpus conté 75 narracions molt diverses: 32 llegendes (sacres, demòniques i màgiques), 34 succeïts (sobre fets bèl·lics, ràtzies de pirates, peripècies de l’esclavatge, bandejats, etc.) i 7 tradicions explicatives de caràcter toponímic.
L’estudi guardonat amb el premi Mossèn Alcover 2024 consta d’un capítol introductori, seguit d’un segon capítol que analitza la tipologia dels personatges que apareixen en aquests relats (esclaus, amos, pirates, pagesos, bandolers, etc.), els espais de l’illa on se situen les històries (platges, muntanyes, coves, torrents, etc.) i l’estil literari usat en les narracions. El tercer capítol, el més extens, presenta les 75 narracions acompanyades d’un comentari detallat de cada una. En aquests comentaris –que són el nucli del treball- s’aporta una extensa informació analítica tant del text en si com dels aspectes contextuals (històrics, socials, geogràfics, folklòrics, etc.) en els quals s’insereix cada llegenda. Finalment, el treball es tanca amb unes conclusions.
Aquest llibre pot ser interessant i útil a les persones interessades en la nostra literatura oral però també pot tenir un ús didàctic, pedagògic i divulgatiu, perquè a partir del llegendari es poden donar a conèixer i estudiar molt d’aspectes literaris, geogràfics, patrimonials i històrics de Mallorca, tant a les aules com en itineraris de descoberta del paisatge i el territori.
Caterina Valriu (Inca 1960). Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021. Catedràtica de Filologia Catalana de la UIB i, des del 2024, membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans. Treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l’equip internacional LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostel·la i en el projecte d’innovació docent «Geografies Literàries» de la Universitat de València. És membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC), des de la qual treballa intensament amb el Grup d’Estudis Etnopoètics, també és la professora responsable del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB-UIB). Forma part del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura i del comitè científic de Caplletra. També de les juntes rectores de la Fundació Mallorca Literària, de la Institució Alcover i de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Les seves línies de recerca són la literatura oral, especialment el llegendari i el rondallari, i els llibres per a infants i joves.
Font: Ajuntament de Manacor