Cultura i oralitat: la negociació entre la tradició i  la transculturalitat en les llengües minoritzades

Varsòvia (Polònia) 20-22 de setembre de 2017

Institut d’Estudis Ibèrics i Iberoamericans de la Universitat de Varsòvia

Institut Basc Etxepare

Centre d’Estudis Gallecs de Varsòvia

Institut Camões

L’oralitat és la forma de comunicació i transmissió bàsica de l’ésser humà. Les tradicions orals han existit des de la més remota antiguitat i, amb freqüència, han estat l’únic mitjà de què han pogut valer-se les societats mancades de mitjans de registre o d’aquelles que, pel fet d’estar marginades i/o reprimides, han depès en gran mesura de l’oralitat per transmetre una tradició, una història, una cultura… En definitiva per poder vincular una comunitat.

Així, oralitat i tradició acostumen a presentar-se agafades de la mà, però davant de l’essencialista, restrictiva i clàssica noció de tradició, convencionalment figurada com a estàtica, inalterable i pretèrita, alguns antropòlegs han suggerit la necessitat de procedir a la resemantització de llurs significats en el context més comprensiu que suposa la teoria del canvi cultural. De manera que la tradició seria ara una cosa així com el resultat d’un procés evolutiu inacabat amb dos pols dialècticament vinculats: la continuïtat recreada i el canvi. La idea de tradició remet al passat, però també a un present viu. Allò que del passat queda en el present, això és la tradició. La tradició seria, aleshores, la permanència del passat viu, la memòria col·lectiva, en el present. Suposa un procés i un resultat (Kirshenblattt-Gimblett 2004).

En les diferents cultures minoritzades que s’emmarquen dins de la península ibèrica, la tradició oral ha esdevingut bastió de la defensa i preservació d’aquelles identitats culturals col·lectives, enfront de les formes de comunicació massives que tendeixen a diluir-les en un món cada cop més globalitzat. Així, han anat dissenyant els seus propis mecanismes per assumir les influències d’altres cultures amb què els ha tocat conviure (emigració, immigració, exili…) o amb què han optat per dialogar, tot obrint pas a la transculturalitat o fins i tot a la glocalitat.

L’oralitat no és solament cosa del passat, de l’avia o l’avi contant rondalles als néts a la vora del foc. La tradició del conte segueix viva, els combats poètics dialèctics de regueifeiros, cantadors, corrandistes, glosadors o bertsolaris omplen auditoris i es nodreixen de frescor i actualitat, alhora que dialoguen amb noves formes d’expressió artístiques i culturals, com per exemple el rap. Però, a més, a aquests gèneres ancestrals, s’hi han afegit avui en dia moltes formes noves d’oralitat i hibridacions narratives, poètiques, teatrals, escultòriques… Una infinitat de fórmules artístiques que beuen d’alguna manera de la tradició oral. D’altra banda, les noves tecnologies i l’espai virtual de la Xarxa amb els mitjans socials i altres modes digitals de comunicació i de convivència constitueixen tot un repte per redefinir l’oralitat d’aquestes noves formes de construcció d’identitats col·lectives inestables i temporals.

D’altra banda, el propi concepte de tradició oral o de manifestació cultural oral ha anat canviant necessàriament, pel fet d’haver perdut o variat alguns dels seus trets definitoris com, per exemple, la insalvable immediatesa, o pel fet d’intervenir com a part de la performance de distintes disciplines artístiques.

Amb aquest congrés, CULTURA I ORALITAT: LA NEGOCIACIÓ ENTRE LA TRADICIÓ I LA TRANSCULTURALITAT EN LES LLENGÜES MINORITZADES pretenem examinar i obrir una panoràmica de l’oralitat en les cultures minoritzades de la península ibèrica, tot analitzant-ne les peculiaritats, l’actualitat i els reptes des d’una perspectiva interdisciplinària.

Comitè Científic

António Bárbolo Álves (Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro)

Joan Borja i Sanz (Universitat d’Alacant)

Helena González Fernández (Universitat de Barcelona)

Barbara Łuczak (Universitat Adam Mickiewicz)

Cristina Martins (Universitat de Coïmbra)

Zofia Marzec (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mikulska (Universitat de Varsòvia)

Katarzyna Mirgos (Universitat Adam Mickiewicz)

Mari Jose Olaziregi (Universitat del País Basc)

Carme Oriol Carazo (Universitat Rovira i Virgili)

Margalida Pons (Universitat de les Illes Balears)

Rafael Roca Ricart (Universitat de València)

Anna Sawicka (Universitat Jagellònica)

Dolores Vilavedra (Universitat de Santiago de Compostel·la)

Coordinadors

Aitor Arruza

Michał Belina

Maria Boguszewicz

Ferran H. Casamitjana

Ana Garrido González

Borja Logares Carbajales

Daria Salamonowska (secretària)

Comunicacions

Les comunicacions podran realitzar-se en gallec, eusquera, català, castellà, portuguès, mirandès i anglès i seran de 20 minuts.

Les persones interessades a participar en el congrés han d’enviar una proposta de comunicació d’una extensió màxima de 200 paraules acompanyada del nom de l’autor, l’afiliació acadèmica i el correu electrònic.

Cal enviar les propostes al correu electrònic del congrés: congresooralidad2017@gmail.com abans del 28 de febrer de 2017.

La quota d’inscripció abonada abans del 15 d’abril de 2017 és de 60 EUROS / 250 PLN. La quota general és de 90 EUROS / 350 PLN.

Per a més informació podeu visitar la pàgina web del congrés https://culturaeoralidade.wordpress.com/ Podeu dirigir totes les vostres preguntes al correu del congrés congresooralidad2017@gmail.com