El 1894, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que havia treballat en l’estudi de les Balears des d’un punt de vista antropològic, encarregà l’arreplega de materials de narrativa oral al professor Antoni M. Penya, que va recórrer l’illa per recollir de viva veu rondalles, llegendes i succeïts. Aquests materials foren redactats i lliurats a l’arxiduc mesos després. Lluís Salvadorseleccionà 54 narracions i les va fer traduir a l’alemany. El 1895 publicà a Wüzburg dos llibres, un en català i l’altre en alemany, amb aquestes narracions escollides. L’edició alemanya duia un pròleg en el qual l’arxiduc exposava els seus objectius en fer l’edició i els seus conceptes sobre rondallística. La part de la col·lecció no publicada restà en un arxiu particular a Valldemossa fins el 2010, quan fou dipositat a l’Arxiu General del Consell Insular de Mallorca.

El treball guardonat amb el Premi Valeri Serra i Boldú 2023 reagrupa les 29 rondalles meravelloses de la col·lecció –les que es publicaren el 1895 i les que restaren inèdites-, les transcriu, en fa l’edició anotada i un estudi detallat de cada narració des del punt de vista etnopoètic. La combinació de les informacions obtingudes han permès la reconstrucció del corpus de rondalles meravelloses i del context en el qual foren recopilades i publicades parcialment. També, cataloga tots els relats segons els estàndards internacionals dels folkloristes, posant-los a l’abast de la comunitat científica i del públic en general.

El treball s’articula en quatre apartats, un primer capítol sobre la publicació de rondalles en el context de la Renaixença catalana, un sègol capítol que fa una anàlisi global de les rondalles meravelloses, el tercer capítol amb les rondalles transcrites i un quart capítol que analitza cada una de les narracions en la seva especificitat. En aquestes rondalles és especialment valuosa la fidelitat a l’oralitat i l’absència d’embelliment literari o de manipulació dels textos per objectius aliens a la literatura oral. L’edició simultània, el 1895, en català i en alemany, va ser un fet singular, que possibilità la divulgació i valoració de la col·lecció en entorn acadèmics.

L’anàlisi dels relats ajuda a mostrar la visió del món que tenia la societat que els contava, i aporta valuoses informacions referides a l’articulació de la vida social, el sistema de creences, els valors, les jerarquies socials, la relació amb allò sobrenatural, etc. Hi trobem un ric imaginari d’éssers fantàstics que entronquen amb les tradicions mediterrànies, arquetips, confluències d’elements cristians i pagans, etc. En conjunt, d’un banda amb la reunificació i l’edició dels textos enriquim el cabal rondallístic en català. De l’altra, contribuïm a explicar com eren els processos de recerca de literatura popular el segle XIX, quins objectius tenien, sobre quina base ideològica es construïen i quina era la seva recepció i aportació a la cultura i a la societat.

Caterina Valriu (Inca 1960) és Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021, tesi que va rebre el Premi Antoni M. Badia i Margarit), Catedràtica de Filologia Catalana de la UIB, treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l’equip internacional LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostel·la i en el projecte  d’innovació docent «Geografies Literàries» de la Universitat de València. És membre de del Grup d’Estudis Etnopoètics (IEC) i professora responsable del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB-UIB). Forma part del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura, és membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la junta rectora de la Fundació Mallorca Literària.

Font: Ajuntament de Bellpuig

Caterina Valriu ha estat premiada en la modalitat de millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral en la segona edició del Premi Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi doctoral en català:

La millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral ha estat per a Caterina Valriu Llinàs pel treball titulat El corpus de rondalles de Mallorca d’Antoni M. Penya i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, del programa de doctorat Societat i Cultura: història, antropologia, art i patrimoni (Facultat de Geografia i Història). El seu director de tesi és Xavier Roigé Ventura.

L’acte de lliurament ha tingut  lloc el 6 de març de 2023, a les 18:00, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i se’n pot veure l’enregistrament.